dijous, 3 de maig del 2012

Basílica de Santa Maria de Vilafranca

Consta d'una sola nau, dividida en cinc trams i amb una planta de 34 x 15 metres. L'absis és de planta poligonal separat per contraforts interiors, que formen les capelles, cobertes amb volta de canó apuntades, els murs d'aquestes capelles es troben grans vitralls, realitzades els anys cinquanta del segle XX, per haver estat destruïdes les anteriors a un incendi de l'any 1934.
La seva edificació presenta un caràcter primari gòtic, amb columnes adossades que sostenen les voltes de creueria de la nau i amb grans contraforts interiors, on s'allotgen les capelles. S'aprecia certa desigualtat entre el tram absidal, més lleuger i la resta de la nau un poc més pesat.
La cripta correspon a l'any 1561 i va ser construïda sota el presbiteri. El seu accés des del passadís de la nau, sota de l'altar, va modificar-se el 1964 pel que hi ha actualment, obert al mur al costat de la porta lateral. Històricament havia acollit el Santíssim Sagrament, i des del 1700 les relíquies de Sant Fèlix, patró de Vilafranca del Penedès. Aquestes relíquies només s'exhibeixen el dia de Sant Fèlix, el 30 d'agost, dia central de la Festa Major de Vilafranca. L'actual altar de Sant Fèlix és del 1916, ofert juntament amb l'Enterrament de Crist, pel Bisbe Torras i Bages, i son obra de l'escultor Josep Llimona.
La porta lateral, durant anys entrada principal, dita de Santa Maria i antigament Dels capellans , és de finals del segle XIII, amb restes de policromia romànica. La seva façana principal és d'estil neogòtic, realitzada l'any 1903, afegint dues torres i engrandint la rosassa de damunt del pòrtic. El campanar de planta octogonal, és del segle XIX, està coronat per la imatge d'un àngel i situat a la dreta de la capçalera del temple.
Durant la guerra civil espanyola de l'any 1936, moltes obres d'art del seu interior van ser destruïdes.