Sant Pere de Galligants

Sant Pere de Galligants, a photo by Queralt Vegas on Flickr.

La construcció del monestir es va iniciar quan Ramon Borrell va vendre a l'abat al 992 el domini sobre el barri de Sant Pere. A l'any següent, el cenobi va rebre una important donació del testament del mateix comte. El control dels abats sobre el barri va finalitzar en el 1339 quan Pere III va recuperar els drets reals.
A l'any 1117, Ramon Berenguer III va unir Sant Pere amb el monestir francès de Santa Maria de la Grassa encara que va seguir conservat abat propi. Encara que la unió va continuar, un segle més tard era merament nominal.
No va ser mai una gran abadia. La comunitat estava composta per l'abat, sis monjos i sis clergues. Encara que era la parròquia del barri de Sant Pere, la propera església de Sant Nicolau realitzava aquestes funcions. En Sant Pere únicament tenien lloc els baptismes.
A partir del segle XV l'activitat del monestir va començar a decaure. L'any 1592, recuperada la seva independència respecte del monestir de la Grassa, va quedar unit als monestirs de Sant Miquel de Cruïlles i el de Sant Miquel de Fluvià que també es trobaven en decadència. La unió no va servir per a incrementar l'activitat monàstica en cap dels tres cenobis. Sant Pere contava al 1835, data en la qual es va produir la seva exclaustració, amb un abat i quatre monjos. Des del 1931 és monument historicoartístic.