tag:blogger.com,1999:blog-48381142060459247622024-03-05T05:15:23.633+01:00A través d'un mirallVehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.comBlogger177125tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-75084109454944455772013-04-16T15:23:00.001+02:002013-04-16T15:23:14.656+02:00Sant Andreu de Sagàs<div style="margin: 0 0 10px 0; padding: 0; font-size: 0.8em; line-height: 1.6em;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/8622080652/" title="Sant Andreu de Sagàs"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8113/8622080652_b12a402291.jpg" alt="Sant Andreu de Sagàs by Queralt Vegas" /></a><br/><span style="margin: 0;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/8622080652/">Sant Andreu de Sagàs</a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div><p>Sobre el primitiu edifici del temple preromànic del segle X, es va construir l'església romànica en el segle XI. Consta de planta basilical amb tres naus cobertes amb volta de canó la central i les laterals amb volta d'aresta, estan separades entre elles per arcs de mig punt, sostinguts per pilars rectangulars, a la capçalera té tres absis, el central és major i més elevat.<br />Les portes d'entrada són de construcció moderna, així com el campanar edificat al final del segle XIX<br /><br /><br />A l'església es pot veure una reproducció de l'altar policromat del segle XII, el frontal original es conserva al Museu Episcopal de Vic i està dedicat a episodis de la vida de sant Andreu, presidits per la figura del Pantocràtor. Els laterals estan guardats en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, amb escenes de l'Antic i Nou Testament.</p>Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-30010711881156155742013-03-04T19:47:00.001+01:002013-03-04T19:47:37.881+01:00Parc de la Ciutadella de Barcelona<div style="margin: 0 0 10px 0; padding: 0; font-size: 0.8em; line-height: 1.6em;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/8506630091/" title="Parc de la Ciutadella de Barcelona"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8238/8506630091_6e06e754f8.jpg" alt="Parc de la Ciutadella de Barcelona by Queralt Vegas" /></a><br/><span style="margin: 0;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/8506630091/">Parc de la Ciutadella de Barcelona</a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div><p>Ocupa els terrenys de la ciutadella que ordenà construir Felip V per a dominar Barcelona i Catalunya després de la Guerra de Successió. L'11 de setembre de 1714, després d'un setge de més de 13 mesos, Barcelona capitulà davant l'exèrcit francoespanyol del rei Felip V, el qual, per mantenir la ciutat i Principat de Catalunya sota ferm control, va manar construir, el 1716, aquesta ciutadella o fortalesa, la més gran d'Europa, amb forma d'estrella, de la qual pren el seu nom actual el parc i el barri circumdant de la Ciutadella. Per a la seva construcció i per a l'alliberament de terrenys militars al seu voltant, cara a la ciutat, es decidí enderrocar part del barri de la Ribera, comesa a la qual es forçà els mateixos veïns, que, juntament amb els operaris contractats, foren traslladats al nou barri de la Barceloneta tres dècades més tard. La gent que habitava la zona hagué de portar pedra per pedra d'allà fins a la Barceloneta sense pietat.<br /><br />http://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_la_Ciutadella</p>Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-89314772276615167212012-11-13T18:39:00.001+01:002012-11-13T18:39:21.590+01:00Torre de les hores de Solsona<div style="margin: 0 0 10px 0; padding: 0; font-size: 0.8em; line-height: 1.6em;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/8178625045/" title="Torre de les hores de Solsona"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8480/8178625045_57a89bf3a4.jpg" alt="Torre de les hores de Solsona by Queralt Vegas" /></a><br/><span style="margin: 0;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/8178625045/">Torre de les hores de Solsona</a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div><p>La Torre de les Hores o Campanar d'Isanta és un campanar de la ciutat de Solsona, ubicada a la plaça que porta el mateix nom (o també anomenada plaça del Ruc en honor a la penjada del Ruc que es duu a terme per Carnaval). Just al seu costat hi hi ha un petit portal que condueix per mitjà d'unes escales fins a la Plaça de Sant Joan.<br />Datada abans de l'any 1500, inicialment comptava amb dues campanes: una per a tocar a foc i a l'altra sometent, i l'altra a utilitzar-se com a rellotge (actualment encara en ús). I a més de tocar les hores, el campanar tenia la utilitat d'anunciar les sessions plenàries de l'Ajuntament de la ciutat.</p>Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-84078635121379456342012-09-13T11:25:00.001+02:002012-09-13T11:25:33.644+02:00Plaça dels Sedassos a Tarragona<div style="margin: 0 0 10px 0; padding: 0; font-size: 0.8em; line-height: 1.6em;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/7972225030/" title="Plaça dels Sedassos a Tarragona"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8320/7972225030_7d99d68b28.jpg" alt="Plaça dels Sedassos a Tarragona by Queralt Vegas" /></a><br/><span style="margin: 0;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/7972225030/">Plaça dels Sedassos a Tarragona</a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div><p>Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i capital de la província de Tarragona. Els romans la feren capital de la província Tarraconense, motiu pel qual encara conserva notables restes arqueològiques d'aquesta època que han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.</p>Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-30772709936105823612012-09-05T00:53:00.001+02:002012-09-05T00:53:14.184+02:00La Bisbal del Penedès<div style="margin: 0 0 10px 0; padding: 0; font-size: 0.8em; line-height: 1.6em;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/7880667056/" title="La Bisbal del Penedès"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8284/7880667056_e790a1441d.jpg" alt="La Bisbal del Penedès by Queralt Vegas" /></a><br/><span style="margin: 0;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/7880667056/">La Bisbal del Penedès</a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div><p>La vila de la Bisbal del Penedès (186 m d'altitud i 150 h el 2006), que ho és per decret reial de la reina regent Maria Cristina, des del 1899, tenia 1 176 h el 2005. És endreçada i ben urbanitzada entorn de l'església parroquial de Santa Maria, que depèn de l'arxiprestat del Vendrell, on es venerava una imatge de la Mare de Déu de la Llet fins la guerra civil. Avui es venera la imatge de Santa Maria. El temple és de construcció moderna, neogòtica, amb una nau central i dues de laterals. El campanar és una torre vuitavada. La façana de l'església és protegida per un atri, que també cobreix l'entrada al Centre Catequístic, a l'esquerra del temple. El temple es va edificar sobre un altre de més antic, consagrat en data incerta, que, en qualsevol cas, havia de ser anterior al 1279, any que correspon a la tributació de la dècima papal. Per una visita pastoral de l'any 1379 sabem que l'església era parcialment derruïda. El 1388 s'esmenta com a sufragània seva la capella de Santa Cristina, que es construïa al coll de la Rubiola, al costat del vell camí del Penedès a Valls, la qual ja és documentada l'any 1348.<br />Popularment es distingeixen tres barris, amb els noms de barri de Baix, la Plaça i la Riba. El primer d'ells, situat al S de la població, arriba fins a la meitat del carrer Major, on se situa l'antiga casa senyorial dels Salbà, i és tancat per la riera. El barri de la Riba voreja la dreta de la riera i s'uneix amb el de la Plaça per un pont de pedra. L'eix del barri és el carrer de Santa Cristina, que comença en el pont i acaba a la carretera de la Bisbal a Valls. Al carrer Major hi ha la casa de la vila, en un edifici restaurat i sense data. A mà dreta, però, hi ha una casa que n'és contemporània, la qual té una llinda amb la data del 1786 i les eines d'un boter. El barri més antic és al N de l'església, la qual, a la part del darrere, també conserva vells murs d'una notable antiguitat. Veïna daaquests murs és la casa coneguda com Cal Magre, que conté notables arcades de pedra. En aquest barri de la Plaça hi ha altres cases amb arcades, finestrals i cantoneres de pedra, amb algun gruixut i arcaic contrafort, totes elles en carrers adjacents al que fou casal dels barons de Salbà, és a dir, als carrers de Balmes, Sant Roc i Sant Sebastià. La casa situada a l'esquerra del casal dels Salbà, de la plaça Major, en conserva part de l'estructura. Al cap del carrer de Balmes hi ha l'edifici de l'escola, de planta baixa, estructura rectangular i una torre circular, amb coberta cònica, a cada extrem. Inaugurat el 1923, va ser ampliat i remodelat posteriorment.<br />La riera, que ara només porta aigua quan plou, sembla que encara tenia un petit curs permanent a la darreria del segle XIX. No obstant això, encara es poden localitzar brolls d'aigua a l'indret de la Font dels Albers i al lloc denominat “els safaretjos”, que de fet procedeix de la immemorial Font de Mossèn Palau, captació d'aigua a peu de la riera, a pocs metres d'un desaparegut hostal i en el mateix punt de cruïlla del camí ral amb la riera. A la part oriental del nucli urbà hi ha l'avinguda del Baix Penedès, que és el començament de la carretera que puja a la Joncosa del Montmell. A la banda oposada hom troba la plaça de l'Onze de Setembre, ornamentada al bell mig amb un monòlit, de fet una pedra mil·liar, que l'historiador de la vila, el senyor Solé i Caralt, va trobar a la seva propietat de la Devesa, del terme de Sant Vicenç de Calders, i que féu portar a la vila nadiua.<br />A la vila han estat constituïdes diverses associacions. Destaquen la Societat Cultural i Recreativa Bisbalenca i una Casa de Cultura que ha estat la seu d'una biblioteca, l'arxiu municipal i un museu local. Entre les festes que se celebren a la vila cal esmentar la festa major, a l'agost, que té anomenada per la concentració castellera. La festa d'hivern se celebra al gener. Mereixen atenció les festes dels barris i del pa beneït, que celebren cadascun dels tres barris durant la vuitada del Corpus. El dilluns de Pasqua Florida hi ha un aplec a l'ermita de Santa Cristina. Per Reis es fan unes notables cavalcades, per Carnestoltes tenen lloc diversos actes arreu de la vila i en data variable, pel març, se celebren els Tres Tombs.<br /><br />http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0010211</p>Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-21894692126176594232012-08-11T14:38:00.001+02:002012-08-11T14:38:05.607+02:00Sant Sadurní de Malanyeu<div style="margin: 0 0 10px 0; padding: 0; font-size: 0.8em; line-height: 1.6em;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/7711006392/" title="Sant Sadurní de Malanyeu"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8286/7711006392_e67d88606e.jpg" alt="Sant Sadurní de Malanyeu by Queralt Vegas" /></a><br/><span style="margin: 0;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/7711006392/">Sant Sadurní de Malanyeu</a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div><p>El poble de Malanyeu (999 m) és situat al N del terme i a banda i banda de la riera del seu nom, sota els cingles de la Rota, el Graell de Cal Pigot i la Foradada; formen el nucli principal un grup de cases al voltant de l'església de Sant Sadurní de Malanyeu. Aquesta església és un edifici romànic de dimensions mitjanes. Té una nau acabada en un absis semicircular coronat per un fris d'arcuacions cegues, de dovelles petites, que reposen sobre minúscules mènsules i que posteriorment fou sobrealçat. La festa major de Malanyeu se celebra el diumenge més pròxim a la Mare de Déu d'agost.<br />Prop del poble de la Nou, vers migdia, s'alça el santuari de Lurda de la Nou, erigit per iniciativa d'un sacerdot del Molí de la Nou —mossèn Antoni Comellas— en 1880-85, sobre una petita capella que havia fundat el 1878 amb una imatge procedent de Pau. És un edifici neoclassicitzant, sobre un penyal destacat, d'una certa grandiositat; a continuació de la nau central hi ha la sagristia, en forma de llanterna, coberta per una petita cúpula. Té també capelles laterals. Sota el penyal hi ha una cova i fonts amb piscines, conjunt fet a imitació del santuari de Lorda de Bigorra. Al costat del temple hi ha la casa del capellà custodi, amb cel·les al pis superior, i a continuació una casa de colònies. L'11 de febrer se celebra la festivitat de la Mare de Déu de Lurda i el darrer diumenge de juliol es fa l'aplec de malalts.<br />Entre les antigues masies del terme destaquen, dins la demarcació parroquial de la Nou, la de Casadesús, la Canal, Can Batlló, Viladomat i Fontanelles, i dins la de Malanyeu, les de Cal Frare, el Llomar i Coma-rodona. Entre les nombroses fonts són ben conegudes la de Cal Patzí, a llevant de l'església de Sant Martí, i la de les Travesses, enmig d'una fageda a llevant de Malanyeu.</p>Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-57134347382167162992012-07-20T02:56:00.001+02:002012-07-20T02:56:35.457+02:00Basílica de Santa Maria de Vilafranca<div style="margin: 0 0 10px 0; padding: 0; font-size: 0.8em; line-height: 1.6em;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/7582975356/" title="Basílica de Santa Maria de Vilafranca"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8156/7582975356_7912a37833.jpg" alt="Basílica de Santa Maria de Vilafranca by Queralt Vegas" /></a><br/><span style="margin: 0;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/7582975356/">Basílica de Santa Maria de Vilafranca</a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div><p>Vilafranca va experimentar un gran desenvolupament econòmic, social i de poder eclesiàstic durant el segle XIII, època que es decideix una nova construcció de l'església de Santa Maria, sobre les restes d'altra anterior del segle XII. Els gremis i confraries van ser els que més van aportar per a la seva realització a partir de l'any 1285, encara que la seva consagració va ser l'any 1484. L'any 1903 va iniciar-se el projecte per finalitzar la façana en el seu estil gòtic original, obra que va finalitzar l'agost de 1905, donant-li l'aspecte que es pot veure actualment, amb els dos campanars. El papa Benet XV l'any 1920 la va elevar a la categoria de basílica menor.<br />Amb les ventades de començaments del 2009 es van desprendre uns fragments de pedres dels campanars de la façana principal. Això va comportar una revisió de l'estructura, que es va fer extensiva a tot l'edifici, i que va posar de manifest importants deficiències a tota la construcció. A partir d'aquí, a finals d'any es va formar la Comissió que porta endavant el projecte Santa Maria 2020, que mitjançant diferents fases ha de rehabilitar tota l'església i preservar-la pel futur, com unes de les peces mes destacades del patrimoni arquitectònic de Vilafranca del Penedès. La primera fase consisteix en la reparació de la façana principal, amb els dos campanars i la creu. Les obres van iniciar-se al juliol del 2010 i van finalitzar el 16 de desembre de 2010. Actualment s'esta planificant la segona fase, i tots els interessats poden apadrinar pedres i fer aportacions econòmiques per participar en les obres de restauració i reparació de l'edifici.<br />Per conèixer la història de l'edifici l'Ajuntament de Vilafranca organitza visites comentades periòdicament.<br /><br />Consta d'una sola nau, dividida en cinc trams i amb una planta de 34 x 15 metres. L'absis és de planta poligonal separat per contraforts interiors, que formen les capelles, cobertes amb volta de canó apuntades, els murs d'aquestes capelles es troben grans vitralls, realitzades els anys cinquanta del segle XX, per haver estat destruïdes les anteriors a un incendi de l'any 1934.<br />La seva edificació presenta un caràcter primari gòtic, amb columnes adossades que sostenen les voltes de creueria de la nau i amb grans contraforts interiors, on s'allotgen les capelles. S'aprecia certa desigualtat entre el tram absidal, més lleuger i la resta de la nau un poc més pesat.<br />La cripta correspon a l'any 1561 i va ser construïda sota el presbiteri. El seu accés des del passadís de la nau, sota de l'altar, va modificar-se el 1964 pel que hi ha actualment, obert al mur al costat de la porta lateral. Històricament havia acollit el Santíssim Sagrament, i des del 1700 les relíquies de Sant Fèlix, patró de Vilafranca del Penedès. Aquestes relíquies només s'exhibeixen el dia de Sant Fèlix, el 30 d'agost, dia central de la Festa Major de Vilafranca. L'actual altar de Sant Fèlix és del 1916, ofert juntament amb l'Enterrament de Crist, pel Bisbe Torras i Bages, i son obra de l'escultor Josep Llimona.<br />La porta lateral, durant anys entrada principal, dita de Santa Maria i antigament Dels capellans , és de finals del segle XIII, amb restes de policromia romànica. La seva façana principal és d'estil neogòtic, realitzada l'any 1903, afegint dues torres i engrandint la rosassa de damunt del pòrtic. El campanar de planta octogonal, és del segle XIX, està coronat per la imatge d'un àngel i situat a la dreta de la capçalera del temple.<br />Durant la guerra civil espanyola de l'any 1936, moltes obres d'art del seu interior van ser destruïdes.</p>Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-86367241049036160702012-05-09T01:05:00.001+02:002012-05-09T01:05:24.423+02:00Sant Climent d'Estana<div style="margin: 0 0 10px 0; padding: 0; font-size: 0.8em; line-height: 1.6em;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/7157919748/" title="Sant Climent d'Estana"><img src="http://farm6.staticflickr.com/5315/7157919748_760044f26c.jpg" alt="Sant Climent d'Estana by Queralt Vegas" /></a><br/><span style="margin: 0;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/7157919748/">Sant Climent d'Estana</a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div><p>El petit nucli d'Estana està situat entre les valls del Quer i de Bestanist. Havia format part del municipi de Víllec i Estana. L'església és dedicada a Sant Climent i compta amb un sòlid campanar de torre.Va ser edificada substituint una altra de mes antiga i amb la mateixa advocació, que ara és completament enrunada.Tanmateix, Estana tenia encara una altra església, també enrunada, dita de Sant Joan de Bassot.</p>Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-15034640523407315862012-05-08T00:17:00.001+02:002012-05-08T00:25:19.186+02:00El Pi de les tres Branques<div style="font-size: 0.8em; line-height: 1.6em; margin: 0 0 10px 0; padding: 0;">
<a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/7154158702/" title="El Pi de les tres Branques "><img alt="El Pi de les tres Branques by Queralt Vegas" src="http://farm8.staticflickr.com/7233/7154158702_6db3c6daf4.jpg" /></a><br />
<span style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/7154158702/">El Pi de les tres Branques </a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div>
El Pi de les Tres Branques és un símbol de la unitat dels Països Catalans: El Principat de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Tres branques que surten simètricament d'una soca única. És situat al bell mig del pla de Campllong, en el terme de Castellar del Riu, al Berguedà, a pocs quilòmetres de Berga. Jacint Verdaguer el va convertir en símbol dels Països Catalans amb el poema "Lo Pi de les Tres Branques" fent somiar al rei Jaume I, als peus de l'arbre, que seria rei de Principat de Catalunya, València i Mallorca. El propietari de l'arbre el va donar a la Unió Catalanista, i el dia 25 de setembre de 1904 es va celebrar al seu voltant la primera diada nacionalista. Des de principi de segle, la Diada Nacionalista al Pi de les Tres Branques es va celebrar cada any fins el 1924. La Dictadura de Primo de Rivera primer, la Guerra Civil i la Dictadura de Franco, després, en van impedir la celebració. El 1987 el Pi de les Tres Branques, molt deteriorat i assecat pel pas dels anys, va ser declarat arbre monumental per la Generalitat; també es va declarar arbre monumental l'anomenat Pi Jove, que es troba al mateix indret.<br /><br />
<div style="text-align: left;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<i style="font-family: inherit;"><b style="text-align: -webkit-auto;">Com eix pi meravellós,</b><span style="text-align: -webkit-auto;"> </span></i></div>
<span style="background-color: white; font-family: inherit;"><div style="text-align: center;">
<i style="font-family: inherit;"><b style="text-align: -webkit-auto;">mon regne posà tres branques,</b><span style="text-align: -webkit-auto;"> </span></i></div>
<i><div style="text-align: center;">
<i style="font-family: inherit;"><b style="text-align: -webkit-auto;">foren tres regnes en un</b><span style="text-align: -webkit-auto;"> </span></i></div>
<b style="text-align: -webkit-auto;"><div style="text-align: center;">
<i style="font-family: inherit; text-align: left;"><b style="text-align: -webkit-auto;">ma corona els coronava.</b><span style="text-align: -webkit-auto;"> </span></i></div>
</b><b style="text-align: -webkit-auto;"><div style="text-align: center;">
<i style="font-family: inherit; text-align: left;"><b style="text-align: -webkit-auto;">Esbrinant somni tan dolç</b><span style="text-align: -webkit-auto;"> </span></i></div>
</b><b style="text-align: -webkit-auto;"><div style="text-align: center;">
<i style="font-family: inherit; text-align: left;"><b style="text-align: -webkit-auto;">lo sol li dóna a la cara</b><span style="text-align: -webkit-auto;"> </span></i></div>
</b><b style="text-align: -webkit-auto;"><div style="text-align: center;">
<i style="font-family: inherit; text-align: left;"><b style="text-align: -webkit-auto;">i esporuguida a ponent</b><span style="text-align: -webkit-auto;"> </span></i></div>
</b><b style="text-align: -webkit-auto;"><div style="text-align: center;">
<i style="font-family: inherit; text-align: left;"><b style="text-align: -webkit-auto;">la mitja lluna s'amaga.</b><span style="text-align: -webkit-auto;"> </span></i></div>
</b></i></span><br />Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-62909852083418091182012-05-03T23:42:00.001+02:002012-05-03T23:42:49.800+02:00Basílica de Santa Maria de Vilafranca<div style="margin: 0 0 10px 0; padding: 0; font-size: 0.8em; line-height: 1.6em;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6989415804/" title="Basílica de Santa Maria de Vilafranca"><img src="http://farm8.staticflickr.com/7051/6989415804_6f46884792.jpg" alt="Basílica de Santa Maria de Vilafranca by Queralt Vegas" /></a><br/><span style="margin: 0;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6989415804/">Basílica de Santa Maria de Vilafranca</a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div><p>Consta d'una sola nau, dividida en cinc trams i amb una planta de 34 x 15 metres. L'absis és de planta poligonal separat per contraforts interiors, que formen les capelles, cobertes amb volta de canó apuntades, els murs d'aquestes capelles es troben grans vitralls, realitzades els anys cinquanta del segle XX, per haver estat destruïdes les anteriors a un incendi de l'any 1934.<br />La seva edificació presenta un caràcter primari gòtic, amb columnes adossades que sostenen les voltes de creueria de la nau i amb grans contraforts interiors, on s'allotgen les capelles. S'aprecia certa desigualtat entre el tram absidal, més lleuger i la resta de la nau un poc més pesat.<br />La cripta correspon a l'any 1561 i va ser construïda sota el presbiteri. El seu accés des del passadís de la nau, sota de l'altar, va modificar-se el 1964 pel que hi ha actualment, obert al mur al costat de la porta lateral. Històricament havia acollit el Santíssim Sagrament, i des del 1700 les relíquies de Sant Fèlix, patró de Vilafranca del Penedès. Aquestes relíquies només s'exhibeixen el dia de Sant Fèlix, el 30 d'agost, dia central de la Festa Major de Vilafranca. L'actual altar de Sant Fèlix és del 1916, ofert juntament amb l'Enterrament de Crist, pel Bisbe Torras i Bages, i son obra de l'escultor Josep Llimona.<br />La porta lateral, durant anys entrada principal, dita de Santa Maria i antigament Dels capellans , és de finals del segle XIII, amb restes de policromia romànica. La seva façana principal és d'estil neogòtic, realitzada l'any 1903, afegint dues torres i engrandint la rosassa de damunt del pòrtic. El campanar de planta octogonal, és del segle XIX, està coronat per la imatge d'un àngel i situat a la dreta de la capçalera del temple.<br />Durant la guerra civil espanyola de l'any 1936, moltes obres d'art del seu interior van ser destruïdes.</p>Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-5099695314114238432012-04-29T13:47:00.001+02:002012-04-29T13:47:52.353+02:00Sant Pere de Galligants<div style="margin: 0 0 10px 0; padding: 0; font-size: 0.8em; line-height: 1.6em;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/7121681597/" title="Sant Pere de Galligants"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8168/7121681597_0926a66779.jpg" alt="Sant Pere de Galligants by Queralt Vegas" /></a><br/><span style="margin: 0;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/7121681597/">Sant Pere de Galligants</a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div><p><br />La construcció del monestir es va iniciar quan Ramon Borrell va vendre a l'abat al 992 el domini sobre el barri de Sant Pere. A l'any següent, el cenobi va rebre una important donació del testament del mateix comte. El control dels abats sobre el barri va finalitzar en el 1339 quan Pere III va recuperar els drets reals.<br />A l'any 1117, Ramon Berenguer III va unir Sant Pere amb el monestir francès de Santa Maria de la Grassa encara que va seguir conservat abat propi. Encara que la unió va continuar, un segle més tard era merament nominal.<br />No va ser mai una gran abadia. La comunitat estava composta per l'abat, sis monjos i sis clergues. Encara que era la parròquia del barri de Sant Pere, la propera església de Sant Nicolau realitzava aquestes funcions. En Sant Pere únicament tenien lloc els baptismes.<br />A partir del segle XV l'activitat del monestir va començar a decaure. L'any 1592, recuperada la seva independència respecte del monestir de la Grassa, va quedar unit als monestirs de Sant Miquel de Cruïlles i el de Sant Miquel de Fluvià que també es trobaven en decadència. La unió no va servir per a incrementar l'activitat monàstica en cap dels tres cenobis. Sant Pere contava al 1835, data en la qual es va produir la seva exclaustració, amb un abat i quatre monjos. Des del 1931 és monument historicoartístic.</p>Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-2291658367484004172012-03-22T20:36:00.001+01:002012-03-22T20:36:16.535+01:00Termes romanes a Caldes de Montbui<div style="margin: 0 0 10px 0; padding: 0; font-size: 0.8em; line-height: 1.6em;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/7004321547/" title="Termes romanes a Caldes de Montbui"><img src="http://farm8.staticflickr.com/7059/7004321547_9f2cd8067d.jpg" alt="Termes romanes a Caldes de Montbui by Queralt Vegas" /></a><br/><span style="margin: 0;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/7004321547/">Termes romanes a Caldes de Montbui</a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div><p>La vila de Caldes fou, en època romana, una estació termal fundada sobre les deus d'aigua calenta que hi brollen. La funció primordial d'aquest conjunt era curar els nombrosos malalts que arribaven a l'indret des de diferents punts de la Hispània romana. L'edifici que es contempla a la Plaça de la Font del Lleó, és només una petita part del gran conjunt termal que hi havia en temps dels romans. Aquest complex s'estenia, com a mínim, per l'Antic Hospital, gran part dels balnearis Rius i Broquetas i l'actual plaça de la Font del Lleó. A dia d'avui ja s'han localitzat quinze àmbits d'aquest conjunt termal romà.<br />Actualment a les Termes Romanes hi podem veure, per una banda, una piscina rectangular d'uns dotze metres de costat llarg, amb cinc graons en forma de graderia, que encara conserva les entrades i sortides d'aigua originals. Es tractava d'un caldarium (piscina d'aigua calenta). I per altra banda, dues petites piscines en forma d'exedres semicirculars que probablement s'usarien per fer banys individuals de diversa natura.<br /><br /><a href="http://www.caldesdemontbui.cat/plana.php?idplana=479" rel="nofollow">www.caldesdemontbui.cat/plana.php?idplana=479</a></p>Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-20020490272546339242012-02-22T23:40:00.001+01:002012-02-22T23:40:44.019+01:00Sta. Coloma de Centelles<div style="margin: 0 0 10px 0; padding: 0; font-size: 0.8em; line-height: 1.6em;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6920868307/" title="Sta. Coloma de Centelles"><img src="http://farm8.staticflickr.com/7043/6920868307_8913c793df.jpg" alt="Sta. Coloma de Centelles by Queralt Vegas" /></a><br/><span style="margin: 0;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6920868307/">Sta. Coloma de Centelles</a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div><p>Pels voltants del municipi es troben restes de l’antiguitat com la tomba de l’Ollic -dolmen funerari- o bé trams de la via romana que anava de Barcelona a Vic i també s’han trobat elements ibers. Però la primera referència històrica del topònim Centelles apareix l’any 898. Aquest nom és adoptat pels senyors del castell de Sant Esteve (Sant Martí) que el segle XIV es converteixen en barons. El poble va néixer al voltant de la sagrera de l’església de Santa Coloma de Pujolric, que posteriorment va passar a anomenar-se Santa Coloma de Vinyoles.<br /><br />El segle XV els barons traslladen la seva residència del castell a la sagrera i un segle després la baronia esdevé comtat del Castell de Centelles. El comtat tenia 85 km2 i incloïa els termes actuals de Balenyà, Sant Martí de Centelles i Sant Quirze de Safaja. El segle XVI, el baró Lluís I va convertir el nucli en una vila emmurallada que pren el nom de Santa Coloma de Centelles. El recinte comptava amb tres portals: el de Sant Antoni, el d’Amunt o de Sant Martí i el Nou, l’únic que s’ha conservat.<br /><br />Entre 1688 i 1690 es va produir la revolta dels Barretines que es va iniciar a Centelles pel malestar que hi havia entre els pagesos per una devastadora plaga de llagostes, el perllongat allotjament de tropes i el pagament de censos. El moviment es va escampar pel territori i els pagesos van arribar a assetjar Barcelona. En la guerra de Successió (1705-1714) Centelles va donar suport a Felip d’Anjou i va ser assaltada per les tropes austriacistes el 28 de febrer de 1714. Per la seva adhesió, Felip V li va concedir el títol de fidelísima Villa de Centellas, atorgant-li diversos privilegis. Un segle després, les tropes franceses que van ocupar la vila durant la Guerra de la Independència (1808-1812) van devastar part del nucli urbà.<br /><br />Ja en el segle XX, tot i continuar essent una vila imminentment agrícola, té un considerable desenvolupament comercial i industrial, sobretot en els sectors d’alimentació i tèxtil, i també d’estiueig per l’impuls que suposa el pas del ferrocarril pel poble. Els anys de tensió viscuda per la duplicitat de subministraments d’energia elèctrica es resolen amb la municipalització del servei i la fundació de l’Electra Municipal el 1926.<br /><br />Després de la Guerra Civil, Centelles no va conèixer una època de relativa prosperitat fins a les dècada dels 60. L’augment de la població, tant per la natalitat com per la immigració; l’expansió i la diversificació de la indústria (tèxtil, filatura, embotits, construcció, pells adobades, avicultura...); l’expansió urbanística i la revifalla de la vida cultural són alguns trets d’aquest creixement.<br /><br />A les darreres dècades, Centelles ha viscut importants canvis que s’han traduït en una profunda transformació urbanística i un creixement demogràfic que ha portat la vila a superar els 6.000 habitants a l’any 2002. Darrerament, la inauguració de diversos equipaments i la vitalitat econòmica, industrial i cultural fan de Centelles una vila preparada per afrontar els reptes del segle XXI<br /><br /><a href="http://www.centelles.cat/historia-centelles.asp" rel="nofollow">www.centelles.cat/historia-centelles.asp</a></p>Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-40258882675440146252012-02-16T14:32:00.001+01:002012-02-16T16:51:42.699+01:00Valls<div style="font-size: 0.8em; line-height: 1.6em; margin: 0 0 10px 0; padding: 0;">
<a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6802663247/" title="Valls"><img alt="Valls by Queralt Vegas" src="http://farm8.staticflickr.com/7150/6802663247_b1a3ba1ec4.jpg" /></a><br />
<span style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6802663247/">Valls</a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div>
La ciutat de Valls està enclavada en una zona de pas. Això fa que des de la prehistòria la zona hagi estat ocupada per l'home. En són bona mostra les troballes del jaciment de Picamoixons, entre altres. Més endavant, a l'època dels ibers i en la posterior romanització, els paratges de Valls foren habitats amb intensitat. El jaciment ibèric del Vilar i el forn d'època iberoromana de Fontscaldes així ho evidencien.<br />Però el naixement pròpiament dit de la ciutat no es produí fins a la primera meitat del segle XII, una vegada derrotats els sarraïns que poblaven Siurana i la serra de Prades.<br />L'any 1194 ja està documentada l'església parroquial de Sant Joan. El 1210 el rei Pere el Catòlic concedí el privilegi del mercat setmanal. L'any 1229 la vila ja tenia les seves Ordinacions Municipals, unes de les més antigues de Catalunya, fet que demostra ja la complexitat de l'estructura econòmica i social de la ciutat.<br />La vila tenia dos punts neuràlgics: l'església parroquial de Sant Joan, romànica, i el castell, propietat de l'arquebisbe, el qual era senyor absolut de la municipalitat des de l'any 1391, en què el rei Joan I li vengué la seva jurisdicció. Fou en aquesta època, a l'últim terç del segle XIV, quan es configuraren els límits de la ciutat antiga en construir-se les muralles.<br />La vila tenia una gran vitalitat i esdevingué la segona població del Camp de Tarragona al llarg dels segles XIV, XV i XVI. Fou aquest últim segle el que veié la construcció de diverses esglésies i convents i diverses obres civils d'importància. La més emblemàtica fou la construcció de la nova església parroquial de Sant Joan, entre el 1569 i el 1583.<br />Després de l'embranzida constructora de finals del segle XVI, el segle XVII començà amb crisis constants que s'agreujaren amb la guerra contra França i més tard amb la guerra dels Segadors. La vila de Valls, situada en un punt estratègic entre Lleida i Tarragona, es veié assetjada una i altra vegada per les tropes invasores, i l'agost de 1694 s'hi produí l'avalot dels pobres, que s'estengué a Solivella.<br />Passada la guerra la vila recobrà la seva puixança econòmica fins a principis del segle XVIII en què novament es veié assetjada, ara amb motiu de la guerra de Successió. El 1709, el rei Carles va concedir el títol de ciutat a la vila, pels grans serveis prestats a la seva causa; un títol que Valls perdé en accedir el rei Felip V a la Corona d'Aragó.<br />Va formar part de la Vegueria de Tarragona fins al 1716. Després va passar a formar part del Corregiment de Tarragona des del 1716 fins al 1833.<br />L'entronització de la nova monarquia féu aflorar nous dirigents, especialment la família Veciana, que dirigirà el cos dels Mossos d'Esquadra, nascuts a la ciutat. Al llarg de la centúria es veié la construcció del nou santuari de la Mare de Déu del Lledó, de l'església de Sant Antoni i del quarter. Fou un moment de gran expansió econòmica en què destacava el cultiu de la vinya i el seu comerç. El segle XVIII s'acabà amb la fundació de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, l'any 1791, de gran repercussió en la història de la ciutat, i amb l'aparició de les primeres manifestacions del fet casteller tal com el coneixem ara.<br />El segle XIX s'inicià amb la invasió francesa durant la qual es produí la Batalla del Pont del Goi el 25 de febrer de 1809, i continuà amb les Guerres Carlines. Tot el segle es veié constantment sobresaltat per motins (1834 i 1845), fets revolucionaris (1868 i 1869) i enfrontaments entre patrons i obrers. Uns enfrontaments lògics si pensem que la ciutat comptava amb una forta industrialització, especialment en el ram tèxtil. Tinguem en compte, a més a més, que el 1842 Valls arribà als 16.084 habitants, de manera que efímerament es convertia en la quarta ciutat de Catalunya en pes demogràfic, després de Barcelona, Reus i Tortosa. L'any 1850 fou inaugurat el Teatre Principal.<br />La inestabilitat social i la plaga de la fil·loxera, que afectà la vinya, provocaren un enfonsament econòmic de la ciutat. Tot i així, en les dues darreres dècades del segle Valls veié diversos fets importants, com la creació de la fàbrica de gas (1880), la fundació del Banc de Valls (1881), l'arribada del tren Barcelona-Vilanova-Valls (1883), el naixement de la Societat Agrícola (1888) i la construcció del campanar de Sant Joan (1897), el més alt de Catalunya. A l'any 1909 es crea la Cambra Oficial de Comerç i industria de Valls.<br /><br />Valls, bressol dels castells<br />Durant el segle XX s'han produït grans transformacions econòmiques, socials i urbanístiques. Ara bé: fins força després del greu sotrac de la guerra civil (1936-1939), la ciutat patí l'estancament iniciat en la centúria anterior. No obstant això, podem destacar que abans de la contesa sorgiren iniciatives importants com la Biblioteca Popular, la Cooperativa Elèctrica i l'Escola del Treball. Gradualment, a partir dels anys cinquanta es produí una nova expansió industrial. Mentre els sectors tradicionals de la indústria (el tèxtil, els aiguardents i els adobats), així com l'agricultura, anaven quedant reduïts a la mínima expressió, sorgien dues empreses metal·lúrgiques destinades a fer-se molt grans. La creació del Polígon Industrial, l'any 1964, va permetre la implantació de noves factories i una diversificació del teixit industrial de Valls. Simultàniament, el sector dels serveis, tant públics com privats, ha anat experimentant una expansió.<br /><br /><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Valls" rel="nofollow">ca.wikipedia.org/wiki/Valls</a>Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-77074743080817452742012-02-16T14:29:00.001+01:002012-02-16T14:29:24.168+01:00Sagrada Família<div style="margin: 0 0 10px 0; padding: 0; font-size: 0.8em; line-height: 1.6em;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6871633245/" title="Sagrada Família"><img src="http://farm8.staticflickr.com/7050/6871633245_988b4a3145.jpg" alt="Sagrada Família by Queralt Vegas" /></a><br/><span style="margin: 0;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6871633245/">Sagrada Família</a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div><p>El Temple Expiatori de la Sagrada Família és una església monumental iniciada el 19 de març de 1882 a partir del projecte de l'arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar (1828-1901). A finals del 1883 es va encarregar a Gaudí la continuació de les obres, tasca que no va deixar fins a la seva mort, el 1926. A partir d'aleshores, diversos arquitectes han continuat l'obra seguint la idea original de Gaudí.<br /><br />L'edifici està situat al centre de Barcelona, i amb els anys s'ha transformat en un dels signes d'identitat més universals de la ciutat i del país. Anualment és visitat per milions de persones i són moltes també les que n'estudien el seu contingut arquitectònic i religiós.<br /><br />El temple sempre ha estat expiatori; és a dir que, des dels seus inicis es construeix a partir de donatius. En aquest sentit, el mateix Gaudí va dir: «El Temple Expiatori de la Sagrada Família el fa el poble i s'hi emmiralla. És una obra que està a les mans de Déu i en la voluntat del poble». La construcció continua i es podria acabar durant el primer terç del segle XXI.<br /><br /><a href="http://www.sagradafamilia.cat/docs_instit/historia.php" rel="nofollow">www.sagradafamilia.cat/docs_instit/historia.php</a></p>Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-89327517722273611992012-01-17T12:23:00.001+01:002012-01-17T12:23:15.623+01:00Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès<div style="margin: 0 0 10px 0; padding: 0; font-size: 0.8em; line-height: 1.6em;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6702989557/" title="Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès"><img src="http://farm8.staticflickr.com/7169/6702989557_f5e74e152a.jpg" alt="Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès by Queralt Vegas" /></a><br/><span style="margin: 0;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6702989557/">Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès</a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div><p><br />Vilafranca va experimentar un gran desenvolupament econòmic, social i de poder eclesiàstic durant el segle XIII, època que es decideix una nova construcció de l'església de Santa Maria, sobre les restes d'altra anterior del segle XII. Els gremis i confraries van ser els que més van aportar per a la seva realització a partir de l'any 1285, encara que la seva consagració va ser l'any 1484. L'any 1903 va iniciar-se el projecte per finalitzar la façana en el seu estil gòtic original, obra que va finalitzar l'agost de 1905, donant-li l'aspecte que es pot veure actualment, amb els dos campanars. El papa Benet XV l'any 1920 la va elevar a la categoria de basílica menor.<br />Amb les ventades de començaments del 2009 es van desprendre uns fragments de pedres dels campanars de la façana principal. Això va comportar una revisió de l'estructura, que es va fer extensiva a tot l'edifici, i que va posar de manifest importants deficiències a tota la construcció. A partir d'aquí, a finals d'any es va formar la Comissió que porta endavant el projecte Santa Maria 2020, que mitjançant diferents fases ha de rehabilitar tota l'església i preservar-la pel futur, com unes de les peces mes destacades del patrimoni arquitectònic de Vilafranca del Penedès. La primera fase consisteix en la reparació de la façana principal, amb els dos campanars i la creu. Les obres van iniciar-se al juliol del 2010 i van finalitzar el 16 de desembre de 2010. Actualment s'esta planificant la segona fase, i tots els interessats poden apadrinar pedres i fer aportacions econòmiques per participar en les obres de restauració i reparació de l'edifici.<br /><br />Consta d'una sola nau, dividida en cinc trams i amb una planta de 34 x 15 metres. L'absis és de planta poligonal separat per contraforts interiors, que formen les capelles, cobertes amb volta de canó apuntades, els murs d'aquestes capelles es troben grans vitralls, realitzades els anys cinquanta del segle XX, per haver estat destruïdes les anteriors a un incendi de l'any 1934.<br />La seva edificació presenta un caràcter primari gòtic, amb columnes adossades que sostenen les voltes de creueria de la nau i amb grans contraforts interiors, on s'allotgen les capelles. S'aprecia certa desigualtat entre el tram absidal, més lleuger i la resta de la nau un poc més pesat.<br />La cripta correspon a l'any 1561 i va ser construïda sota el presbiteri. El seu accés des del passadís de la nau, sota de l'altar, va modificar-se el 1964 pel que hi ha actualment, obert al mur al costat de la porta lateral. Històricament havia acollit el Santíssim Sagrament, i des del 1700 les relíquies de Sant Fèlix, patró de Vilafranca del Penedès. Aquestes relíquies només s'exhibeixen el dia de Sant Fèlix, el 30 d'agost, dia central de la Festa Major de Vilafranca. L'actual altar de Sant Fèlix és del 1916, ofert juntament amb l'Enterrament de Crist, pel Bisbe Torras i Bages, i son obra de l'escultor Josep Llimona.<br />La porta lateral, durant anys entrada principal, dita de Santa Maria i antigament Dels capellans , és de finals del segle XIII, amb restes de policromia romànica. La seva façana principal és d'estil neogòtic, realitzada l'any 1903, afegint dues torres i engrandint la rosassa de damunt del pòrtic. El campanar de planta octogonal, és del segle XIX, està coronat per la imatge d'un àngel i situat a la dreta de la capçalera del temple.<br />Durant la guerra civil espanyola de l'any 1936, moltes obres d'art del seu interior van ser destruïdes</p>Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-61106550313583512412012-01-07T23:18:00.001+01:002012-01-07T23:18:37.996+01:00Santa Maria del Mar<div style="margin: 0 0 10px 0; padding: 0; font-size: 0.8em; line-height: 1.6em;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6655279481/" title="Santa Maria del Mar"><img src="http://farm8.staticflickr.com/7031/6655279481_cf0ac2d47e.jpg" alt="Santa Maria del Mar by Queralt Vegas" /></a><br/><span style="margin: 0;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6655279481/">Santa Maria del Mar</a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div><p>Història<br /><br />La primera església que ocupà el solar on avui està Santa Maria del Mar era l'anomenada Santa Maria de les Arenes, documentada des de 998, i construïda sobre un temple paleocristià anterior. Aquest temple anterior s'hauria aixecat on la tradició ubica la troballa de les relíquies de Santa Eulàlia de Barcelona per part del bisbe Frodolí, el 887. Recents estudis de Jordina Sales han permès sustentar la hipòtesi de que la Barcelona romana disposava d'una arena o amfiteatre en aquest indret.<br />El 1005 apareix el nom de Santa Maria del Mar, quatre anys després apareix com a parròquia de la Vilanova de la Mar, barri extramurs en expansió, habitat per armadors, mercaders i descarregadors del port (els bastaixos).<br />La construcció de l'església actual començà el 25 de maig de 1329, com diuen les làpides del portal de les Moreres i posant la primera pedra el rei Alfons el Benigne, el 2 de març Ramon Despuig i Berenguer de Montagut signaren el contracte de les obres. Un fet destacable, que encara perdura, és que s'establí que l'obra hauria de pertànyer exclusivament als feligresos, únics responsables materials del temple. Sembla que en la construcció participà activament tota la població de la Ribera, entre la qual els descarregadors del moll, o bastaixos de Ribera.<br />Els murs, les capelles laterals i la façana estaven enllestits pels volts del 1360. L'any 1368 el rei Pere el Cerimoniós autoritza l'extracció de pedra de Montjuïc, posteriorment faria de fiador d'emprèstits. El 1379, a punt d'acabar-se el quart tram de les voltes s'incendià la bastida i les pedres sofriren importants danys. Finalment, el 3 de novembre de 1383 es col·locà la darrera clau de volta i el 15 d'agost de l'any següent s'hi celebrava la primera missa.<br />El terratrèmol de Catalunya de 1428 provocà l'esfondrament de la rosassa i una trentena de morts per la caiguda de les seves pedres. Aviat, però, es firmà un contracte amb els mestres de cases Pere Joan, Andreu Escuder, Bernat Nadal i Bartomeu Mas per construir-ne una de nova, flamígera, que quedà acabada el 1459 i un any després s'acabaren d'instal·lar els vidres.<br />Les dues torres que flanquegen la façana, la de ponent data del 1496 quan l'acabà Pere Oliva. La torre de llevant no es coronà fins el 1902, des de 1674 havia servit de torre del rellotge.<br />El projecte de l'altar barroc i del presbiteri és de l'any 1771, obra de Deodat Casanovas amb l'escultura de Salvador Gurri. Entre el 1833 i el 1839 s'edifica la capella del Santíssim, de Francesc Vila.<br />Aquesta església fou la tercera de Barcelona que assolí el títol de basílica menor, precedida únicament per la Catedral de Barcelona i la Basílica de la Mercè. El títol basilical fou concedit l'any 1923 pel papa Pius XI.<br />Declarada monument historicoartístic el 1931, cinc anys després amb el seu assalt i crema del 19 i 20 de juliol, es destrueix tota la decoració interior, que ja havia sofert danys durant el setge de 1714, igual que les voltes.<br />La restauració comença l'any 1967 i s'hi construeix un nou presbiteri. Entre els 80 i els 90 la Generalitat de Catalunya restaura cobertes, vitralls i claus de volta, malmeses des del 1714.<br /><br />L'exterior<br /><br />Vist des de l'exterior l'edifici presenta un aspecte massís i robust, que no tradueix el que trobarem a l'interior. El predomini de les línies horitzontals i dels panys de paret sense grans obertures ni decoracions és absolut. Contínuament se subratlla l'horitzontalitat, marcant-la amb motllures, cornises i superfícies planes, com si es volgués evitar una excessiva sensació d'enlairament (malgrat ser un edifici en realitat força alt). Globalment l'edifici forma un bloc compacte, sense panys de paret a diferents profunditats (només les corresponents a les naus) típics del gòtic europeu. Això fa que la il·luminació sigui sempre molt plana, allunyada dels jocs de llum i ombra que es poden produir a altres esglésies.<br />La façana principal queda ritmada per les dues torres octogonals (forma que es repetirà a les columnes de l'interior) i els dos poderosos contraforts que emmarquen la rosassa i tradueixen l'amplada de la volta interior. Horitzontalment podem veure-hi dos trams, clarament marcats per les motllures i els terrats, mentre que a les torres l'horitzontalitat queda subratllada una vegada més pels terrats en lloc de pinacles o agulles. El tram inferior queda centrat pel pòrtic i el superior per la rosassa, amb els dos finestrals que l'acompanyen entre els contraforts i les torres.<br />L'austeritat general és encara més manifesta als laterals, formats per una paret plana sense decoració que tanca l'espai entre els contraforts i permet la presència de capelles interiors. La concepció és doncs molt diferent de la gracilitat dels arcbotants del gòtic francès, que mai no foren un element destacat al gòtic català i aquí han desaparegut totalment. Horitzontalment es marquen amb claredat tres pisos. A l'inferior, corresponent a les capelles laterals, s'obren estrets finestrals, relativament petits, que ritmen la paret i corresponen cada un a una capella interior i cada tres a l'espai entre contraforts. Als laterals s'obren també dues portes: la porta de Sombrerers i la de les Moreres. Posteriorment s'obrí una nova porta a l'absis, la porta del Born.<br />A banda i banda de la Porta de la Passioneria o de les Moreres de Santa Maria del Mar hi ha la inscripció commemorativa del començament de les obres. A la part esquerra hi ha la versió en llatí, mentre que a la dreta hi ha la versió en català. El text diu: «En nom de la Santa Trinitat a honor de Sancta Maria fou començada l'obra d'aquesta església lo dia de Sancta Maria de Març de l'any MCCCXXIX regnant Nanfós per la gràcia de Déu Rey d'Aragó qui conques lo regne de Sardenya»<br /><br />L'interior<br /><br />Interiorment és un edifici de tres naus, amb deambulatori i sense creuer. Les naus estan formades per quatre trams i el presbiteri consta de mig tram i un polígon de set costats, tot cobert amb volta de creueria i coronat amb magnífiques claus de volta. Formalment, doncs, tenim un edifici de tres naus, però sembla com si l'arquitecte volgués donar la mateixa sensació d'espai que s'aconsegueix amb una sola nau. Per això separa molt els pilars (15 metres) i iguala molt les alçades de les tres naus (1/8 menys les laterals que la central). El resultat és un espai diàfan, que defuig la compartimentació del gòtic europeu i s'inclina per una idea d'espai únic.<br />La nau central s'il·lumina mitjançant òculs oberts entre els terrats de la nau central i les laterals. Aquest òculs es converteixen en finestrals entre les columnes del presbiteri, els quals ocupen gairebé tot l'espai disponible i contribueixen a reforçar l'efecte de les columnes amb un semicercle de llum. Les naus laterals s'il·luminen amb finestrals (un per tram i no gaire grans) que també contribueixen a il·luminar la nau central.<br />Val la pena subratllar l'austeritat, aconseguida, una vegada més per panys de paret llisos; per les columnes octogonals netes, ja que els nervis s'aturen a nivell dels capitells en lloc d'arribar a terra; pel fet que els arcs de les naus laterals i els de la central arrenquen de la mateixa alçada (la línia d'impostes, als capitells) que dóna una major impressió d'igualtat de les naus, etc. Tot i això, l'austeritat que percebem actualment és molt més gran que l'original, abans que la crema de 1936 despullés l'església de retaules i ornaments.<br /><br />Cripta<br /><br />Sota el presbiteri hi ha una petita cripta. En ella es conserva l'arqueta amb les restes de sant Cugat, provinent de la desapareguda església de Sant Cugat del Rec, i on havien arribat des del Monestir de Sant Cugat del Vallès després de la desamortització.<br /><br />Tomba de Pere de Portugal<br /><br />A Santa Maria del Mar va ser soterrat Pere el Conestable de Portugal proclamat comte de Barcelona (Pere IV), rei d'Aragó (Pere V ) i de València (Pere III), durant la guerra contra Joan II d'Aragó. A una de les capelles del costat l'Epístola es conserva la làpida sepulcral de marbre blanc, amb la seva figura en relleu.</p>Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-32722911587124250882012-01-06T19:42:00.001+01:002012-01-06T19:42:00.514+01:00Sant Magí de Cervera<div style="margin: 0 0 10px 0; padding: 0; font-size: 0.8em; line-height: 1.6em;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6647193975/" title="Sant Magí de Cervera"><img src="http://farm8.staticflickr.com/7172/6647193975_b9ed0c5fb5.jpg" alt="Sant Magí de Cervera by Queralt Vegas" /></a><br/><span style="margin: 0;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6647193975/">Sant Magí de Cervera</a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div><p>Descripció tipològica.<br /><br />La capella de Sant Magí de Cervera és un temple de petites dimensions i força modest pel que fa a la seva concepció. És una senzilla construcció d'una sola nau coberta amb tres trams de volta de canó amb llunetes i amb un cambril a la part posterior de l'altar major, d'acord amb el caràcter devocional del temple i de la imatge, tan venerada pels cerverins.<br /><br />Com en la majoria d'aquestes obres hi ha un gran predomini del mur, amb les obertures estrictes per a un mínim de ventilació i amb massisses parets laterals. A l'exterior, l'aparell constructiu és força irregular, fet que queda dissimulat a la façana principal mitjançant l'arrebossat. Aquesta façana està culminada per un tester mixtil·lini, amb ondulacions còncaves resseguides per una bordura. Al centre de la cimera hi ha una estructura metàl·lica, a manera d'espadanya, que sosté una campaneta. Un òcul motllurat contribueix, a manera de rosassa, a il·luminar l'espai interior. La portada és senzilla, d'arc rebaixat amb una petita fornícula buida a la part superior.<br /><br />Notícies històriques.<br /><br />La modèstia del petit temple de Sant Magí no es correspon amb la immensa devoció que ha generat i genera encara la figura del sant de la Brufaganya.<br /><br />Segons el llibre de comptes de l'administració de Sant Magí, el 5 de setembre de 1786, els veïns dels carrers anomenats de Sant Domènec i de la Vall (avui de Sant Magí) presentaren instància a l'Ajuntament, demanant-li que els concedís terreny en el pati del portal de la Vall per a edificar-hi la capella de Sant Magí. El 12 de desembre del mateix any, l'Ajuntament accedí a la súplica dels dits veïns i comissionà el regidor Marià Salat perquè intervingués en les obres d'edificació; el 26 de gener de 1787, els expressats veïns acudiren al bisbe de Solsona perquè els concedís permís per edificar i, finalment, el 22 d'abril del mateix any es posa la primera pedra de la capella. Com a testimoni d'aquesta insistència veïnal resta avui, a la llinda de la porta de la capella, la següent inscripció: "Per los devots de aquest barri és edificada (1790)".<br /><br /><a href="http://locarranquer.blogspot.com/2011/03/racons-de-cervera-lesglesia-de-sant.html" rel="nofollow">locarranquer.blogspot.com/2011/03/racons-de-cervera-lesgl...</a></p>Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-77135222380892064322012-01-02T22:21:00.001+01:002012-01-02T22:21:01.452+01:00Centelles<div style="margin: 0 0 10px 0; padding: 0; font-size: 0.8em; line-height: 1.6em;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6622773117/" title="Centelles "><img src="http://farm8.staticflickr.com/7151/6622773117_77ddba0feb.jpg" alt="Centelles by Queralt Vegas" /></a><br/><span style="margin: 0;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6622773117/">Centelles </a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div><p>La primera referència històrica del topònim Centelles apareix en llatí (Sentelias) l'any 898. Aquest nom és adoptat pels senyors del castell de Sant Esteve (Sant Martí) que el segle XIV esdevenen barons. El vila va néixer al voltant de la sagrera de l'església de Santa Coloma de Pujolric, que posteriorment va passar a anomenar-se Santa Coloma de Vinyoles.<br />El segle XV els barons traslladen la seva residència del castell a la sagrera i un segle després la baronia esdevé comtat del Castell de Centelles. El comtat tenia 85 km2 i incloïa els termes actuals de Balenyà, Sant Martí de Centelles i Sant Quirze Safaja. El segle XVI, el baró Lluís I va convertir el nucli en una vila emmurallada que prenia el nom de Santa Coloma de Centelles. El recinte comptava amb tres portals: el de Sant Antoni, el d'Amunt o de Sant Martí i el Nou, l'únic que s'ha conservat.<br />Als segles XVI i XVII, la població va augmentar en part gràcies a la immigració occitana, que s'establí al carrer Estrangers i d'altres de pròxims.<br />Entre 1688 i 1690 es va produir la revolta dels Barretines, que es va iniciar a Centelles pel malestar que hi havia entre els pagesos per una devastadora plaga de llagostes, el perllongat allotjament de tropes i el pagament de censos. El moviment es va escampar pel territori i els pagesos van arribar a assetjar Barcelona. En la guerra de Successió (1705-1714), Centelles va donar suport a Felip d'Anjou i va ser assaltada per les tropes austriacistes el 28 de febrer de 1714. Per la seva adhesió, Felip V li va concedir el títol de fidelísima Villa de Centellas, atorgant-li diversos privilegis. Un segle després, les tropes franceses van ocupar la vila durant la Guerra del Francès (1808-1812) i van devastar part del nucli urbà.<br /><br />El 1875 arriba el tren de la línia Barcelona-Vic-Puigcerdà. L'estació és obra de l'enginyer Josep Foloun Tudó, seguint l'estil francès.<br />Ja en el segle XX, tot i continuar essent una vila eminentment agrícola, té un considerable desenvolupament comercial i industrial, sobretot en els sectors d'alimentació i tèxtil, i també d'estiueig gràcies al ferrocarril. Els anys de tensió viscuda per la duplicitat de subministraments d'energia elèctrica es resolen amb la municipalització del servei i la fundació de l'Electra Municipal el 1926.<br />Després de la Guerra Civil, Centelles no va conèixer una època de relativa prosperitat fins als anys 60. L'augment de la població, tant per la natalitat com per la immigració; l'expansió i la diversificació de la indústria (tèxtil, filatura, embotits, construcció, pells adobades, avicultura...); l'expansió urbanística i la revifalla de la vida cultural són alguns trets d'aquest creixement.<br />Entre 1990 i 2009, Centelles ha viscut canvis importants, com és la transformació urbanística i el creixement demogràfic que ha portat la vila a superar els 6.000 habitants a l'any 2002.</p>Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-51921403640907962192011-12-28T13:55:00.001+01:002011-12-28T13:55:55.900+01:00Catedral de Tarragona<div style="margin: 0 0 10px 0; padding: 0; font-size: 0.8em; line-height: 1.6em;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6587446925/" title="Catedral de Tarragona"><img src="http://farm8.staticflickr.com/7010/6587446925_41e2306939.jpg" alt="Catedral de Tarragona by Queralt Vegas" /></a><br/><span style="margin: 0;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6587446925/">Catedral de Tarragona</a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div><p>Els orígens de Tarragona es troba en una ciutat ibèrica anomenada Cesse o Cissa fundada pels cossetanos, poble que dominava el territori tarragoní. No obstant la ciutat de Tarragona tal i com se la coneix actualment va ser fundada pels romans Publio i Cneo Escipión en l'any 218 ac que la van cridar Tarraco i la van convertir en capital de la Hispània Citerior. De fet els historiadors es refereixen a ella com "opus scipionum" (obra dels Escipions). La ciutat va adquirir la seva màxima esplendor al segle II dC; per llavors la ciutat es deia Colònia Victrix Urbs Triumphalis Tarraco i durant diversos anys va ser residència imperial de l'emperador August (7 ac -14 dc), per la qual cosa també se la coneix com la Imperial Tarraco.<br /><br />Amb la caiguda de l'imperi romà (476) la ciutat va passar per una època d'abandonament, els gots d'Eurico van conquistar la ciutat i revitalitzar una mica la ciutat que va arribar a tenir la seva pròpia Catedral, però l'arribada d'Al-Hurr cabdill musulmà al 713 va acabar amb la ciutat que pràcticament va arribar a quedar despoblada. El seu bisbe metropolità anomenat Pròsper va fugir a Verona (Itàlia).<br /><br />Se sap que l'any 259 existia una comunitat cristiana a Tarraco, de la qual el seu més destacat representant seria Sant Fructuós, martiritzat a l'amfiteatre de la ciutat al costat de dos dels seus diaques.<br /><br />En 1129 la ciutat és conquerida pel comte de Barcelona Ramon Berenguer III (1096-1131). En 1146 és triat el francès Bernat Tort (1146 - Londres 1163) com arquebisbe de la ciutat (serà el primer arquebisbe que resideixi a la ciutat de manera permanent). Serà de la mà d'aquest arquebisbe quan es construeixi una nova església de petites dimensions sota l'advocació de Santa Tecla.<br /><br />En 1154 es funda la comunitat canònica, amb monjos regulars de Sant Agustí a la qual el mateix arquebisbe Tort pertanyia. Des d'aquest moment l'església catedralícia s'erigeix en canònica agustiniana, fins al segle XVI en què desapareix aquesta condició.<br /><br />La Catedral se situa a la part alta de la ciutat sobre el mateix emplaçament on es va situar un temple romà dedicat a August i sobre la Catedral visigòtica. De l'època musulmana hi ha poques dades per assegurar l'existència d'una mesquita. En les excavacions realitzades a la Catedral, han sortit a la llum els murs del temenos (recinte sacre del temple romà) format per grans carreus de pedra.</p>Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-59327958146200234792011-12-08T16:55:00.001+01:002011-12-18T16:28:07.574+01:00Mercat Medieval de Vic<div style="font-size: 0.8em; line-height: 1.6em; margin: 0 0 10px 0; padding: 0;">
<a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6477241105/" title="Pont de Queralt (Vic, Osona)"><img alt="Pont de Queralt (Vic, Osona) by Queralt Vegas" src="http://farm8.staticflickr.com/7021/6477241105_a91f2fbf2c.jpg" /></a><br />
<span style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6477241105/">Pont de Queralt (Vic, Osona)</a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div><p>La ciutat de Vic acull una de les cites més importants del calendari vigatà, el Mercat Medieval. Un mercat organitzat per l’Ajuntament de Vic, a través de d’Institut Municipal i Economia de Vic (ImpeVic).<br /><br />El Mercat Medieval de Vic és una proposta lúdica i cultural que ofereix als seus visitants una gran varietat de productes i activats de tot tipus. El casc antic, un dels llocs més emblemàtics de la ciutat, es converteix en l’escenari perfecte per passejar, comprar i gaudir dels espectacles.<br /><br />El gran nombre d’expositors i la gran afluència de públic que any rere any visiten la ciutat per aquestes dates són una demostració més que el Mercat Medieval és un dels mercats més consolidats i és per això que des de l’ImpeVic no s’estalvien esforços perquè l’edició d’enguany torni a ser un èxit. <br /><br />Un dels atractius del mercat són els artesans que fan demostracions d’antics oficis així com també els firaires que ofereixen productes de tota mena: coques i pa acabats de fer, productes tèxtils, objectes decoratius, joguines per la quitxalla, sabons i perfums fets artesanalment i moltes coses més que ajudaran a transportar al visitant a l’edat medieval.<br /><br />Espectacles, productes, bestiar i gastronomia... Tot està a punt perquè tant petits com grans puguin emergir-se durant quatre dies en un autèntic Mercat Medieval.</p>Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-84674549645942167982011-12-01T22:15:00.001+01:002011-12-01T22:15:23.401+01:00Sacre Coeur de Montmartre<div style="margin: 0 0 10px 0; padding: 0; font-size: 0.8em; line-height: 1.6em;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6436478889/" title="Sacre Coeur de Montmartre"><img src="http://farm8.staticflickr.com/7028/6436478889_8af63f60d0.jpg" alt="Sacre Coeur de Montmartre by Queralt Vegas" /></a><br/><span style="margin: 0;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6436478889/">Sacre Coeur de Montmartre</a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div><p>La Basílica del Sacré-Cœur és una església de París (França), situada a dalt del turó de Montmartre.<br />Es tracta d'una basílica dedicada al Sagrat Cor de Jesús (en francès, Sacré Cœur de Jésus). Inicialment fou concebuda com a monument públic per a rendir homenatge a la memòria dels ciutadans francesos que havien perdut la vida durant la Guerra franco-prussiana i per a expiar els pecats comesos per la Comuna de París. Fou l'arquitecte Paul Abadie qui guanyà el concurs per a la seva construcció.<br />La primera pedra es coŀlocà el 1875 i, encara que es completà el 1914, no es consagrà fins a la fi de la Primera Guerra Mundial, el 1919. L'església fou construïda amb la participació directa del govern de la Tercera República, per a celebrar així l'inici d'un nou règim. Encara que molt controvertit, és un dels monuments més visitats de París.<br />La basílica té forma de creu grega, adornada amb quatre cúpules, la central de les quals, de 80 m d'altura, està culminada per una llanterna, formada per una columnata. A l'absis, una gran torre quadrada fa la funció de campanar que guarda, entre altres, la Savoyarde, una campana de 3 m de diàmetre i més de 26 t de pes, oferta per la diòcesi de Chambéry. La cripta posseeix la mateixa disposició que l'església, i és una de les curiositats de la basílica.<br />L'arquitectura de la basílica s'inspira en l'arquitectura romana i bizantina i influí en altres edificis religiosos del segle XX, com la Basílica de Sainte-Thérèse de Lisieux, el Sacro Cuore di Gesù a Roma i el Temple Expiatori del Sagrat Cor a Barcelona. És possible accedir a la basílica prenent el funicular de Montmartre.</p>Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-47942278976440566652011-11-29T13:47:00.001+01:002011-11-29T14:02:59.381+01:00Cervera<div style="font-size: 0.8em; line-height: 1.6em; margin: 0 0 10px 0; padding: 0;">
<a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6424542013/" title="Carrer de les Bruixes Segle XIII"><img alt="Carrer de les Bruixes Segle XIII by Queralt Vegas" src="http://farm8.staticflickr.com/7018/6424542013_02931fc866.jpg" /></a><br />
<span style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6424542013/">Carrer de les Bruixes Segle XIII</a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div>
<br />
L'any 1026, tres famílies pageses, van construir un primer establiment a la Segarra, en aquells moments deshabitada. Més tard els comtes de Barcelona els van confirmar la possessió d'aquelles terres que havien ocupat, molt probablement per reafirmar el seu poder ja que la Segarra era en aquells moments una zona fronterera entre el domini cristià i el musulmà, creant una primera fortalesa (castrum Cervarie).<br />
Estabilitzada la frontera occidental a Lleida l'any 1149, Cervera va créixer ràpidament en forma de vila closa (amb les cases adossades a la muralla, és a dir la paret de les cases era alhora el mur defensiu). Els habitants s'havien alliberat dels abusos dels senyors feudals, i a partir de privilegis reials el municipi s'organitzà successivament en forma de Confraria (1182), de Consolat (1202), i des del 1267 fins en l'actualitat, de Paeria. No fou, però, fins al segle XVIII, concretament l'any 1702 que no se li concedís el títol de ciutat per part del rei Felip V cosa que provocà la creació d'un nucli de persones agraïdes al monarca, que de forma tímida durant la guerra i més entusiasta després de la victòria borbònica, mostraren la seva simpatia per la política del rei borbó.<br />
<br />
La Universitat<br />
Universitat de Cervera,façana dels patis de l' entrada Carles II, últim rei espanyol de la casa d'Àustria, mor l'any 1700, i en el seu testament deixa com a hereu de tots els dominis espanyols a Felip d'Anjou. El nou rei, amb el nom de Felip V, és acceptat tant al regne de Castella com a la Corona d'Aragó .<br />
<br />
Anglaterra, al capdavant de les nacions contràries al predomini dels Borbons, proposava com a successor del tron espanyol Carles d'Àustria i l'any 1702 comença una guerra europea (la guerra de successió). Una intervenció diplomàtica adequada va donar com a resultat que l'any 1705 el regne de la Corona d'Aragó canviés de bàndol. A Cervera hi havia partidaris de totes dues faccions.<br />
Finalitzada la guerra, Cervera, que havia quedat devastada, va decidir recolzar els que governaven (els Borbons) i va enviar dos ambaixadors a la Cort amb la missió de convèncer als ministres de Felip V de la seva fidelitat absoluta, amb la finalitat d'obtenir una recompensa lògica i en una de les 30 peticions demanaven una universitat com la de Lleida. Felip V, doncs, va ordenar construir una gran universitat central a Cervera i abolir-ne la resta (el decret de Nova Planta). La creació de la Universitat de Cervera significà un augment econòmic important per la ciutat, en part (entre d'altres coses) perquè els estudiants s'hi allotjaven.<br />
<br />
Decadència i prosperitat<br />
L'any 1842 els estudis universitaris van ser traslladats a Barcelona, cosa que va representar una pèrdua econòmica important. L'arribada del ferrocarril a la ciutat l'any 1860 i la millora d'alguns serveis públics (com l'abastament d'aigua), juntament amb l'establiment de diverses indústries i d'un important comerç de vi, ocasionaren una certa revifalla econòmica. L'aparició de la fil·loxera, va provocar la ruïna de moltes vinyes de la Segarra, cosa que provocà una forta crisi en el comerç vinater cerverí, el qual es recupera una mica amb la creació del Sindicat Agrícola (1919).<br />
<br />
El Carrer Major, és un dels carrers més importants de la ciutat de Cervera. Al llarg d'aquest carrer podem observar vàries façanes caracteritzades per obertures d'arc rebaixat, amb la clau central i petites finestres sota teulada. És una clara influència de l'arquitectura de la Universitat i de l'època d'esplendor que va viure la ciutat amb el seu establiment.<br />
En el n. 15 hi trobem l'antic Hospital de Sant Joan de Jerusalem (s. XII). Era una casa delmera de l'ordre dels Hospitalers. Damunt una de les seves portes destaca la creu de Malta. La façana va ser remodelada al s. XVIII per Jaume Padró. Actualment, als baixos, hi ha instal·lat el Museu del Blat i la Pagesia.<br />
En el n. 64 s'hi troba el conjunt arquitectònic de la Companyia de Jesús. Actualment, acull la residència geriàtrica Mare Janer, l'auditori municipal i la capella de la Mare de Déu de l'Incendi. En aquest espai es reuniren les Corts Catalanes que, presidides per Pere el Cerimoniós, han estat considerades una fita en la creació de la Generalitat de Catalunya. El 1452 s'hi van firmar les capitulacions matrimonials dels Reis Catòlics i en època de la Universitat va ser el Col·legi de Sant Carles que tingué com a hoste Jaume Balmes.<br />
El n. 79 era la casa delmera de la Generalitat. En la llinda d'un dels balcons hi ha l'escut amb la creu.<br />
Al n. 92 hi ha la Casa Joan (s. XVI). Pot apreciar-se la data de 1556 sobre una de les finestres. Les obertures de les golfes són típiques de les cases senyorials catalanes del XVI.<br />
Al n. 103 s'hi troba el convent de Sant Agustí (s. XIV-XV), actualment regentat per monges del Sagrat Cor de Maria. Conserva la primitiva fesomia medieval tot i la restauració posterior.<br />
Al n. 115 s'aixeca la Casa Duran i Sanpere, una casa pairal d'Agustí Duran i Sanpere, amb façana decorada amb esgrafiats. Conserva en el primer pis el mateix mobiliari i roba de principis del s. XX. Hi ha allotjat el Centre Municipal de Cultura, l'Oficina Comarcal de Turisme i és la seu principal del Museu Comarcal de Cervera.Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-91740354904223371702011-11-27T21:30:00.001+01:002011-11-27T21:30:58.146+01:00Sant Feliu de Torelló<div style="margin: 0 0 10px 0; padding: 0; font-size: 0.8em; line-height: 1.6em;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6411852469/" title="Sant Feliu de Torelló"><img src="http://farm8.staticflickr.com/7031/6411852469_b2d256d336.jpg" alt="Sant Feliu de Torelló by Queralt Vegas" /></a><br/><span style="margin: 0;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6411852469/">Sant Feliu de Torelló</a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div><p>L’església de Sant Feliu de Torelló. Ja existia el 881, però la construcció actual és del 1672, obra del carmelita descalç Josep de la Concepció, que en projectà les dues torretes laterals a la façana i l’esvelt campanar. En un altar lateral es venera el cos del màrtir sant Fortià, un dels sants innocents que hauria estat sacrificat per Herodes i transportat a Torelló el 1298.<br /><br />Torelló és una vila i municipi de la comarca d'Osona, situat a la confluència dels rius Ges i Ter. Es troba dins la subcomarca de la Vall del Ges, juntament amb els municipis de Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló.<br />La població medieval va créixer al voltant de l'església de Sant Feliu de Torelló. Al nucli urbà, hi ha també l'església de Montserrat i el Santuari de Rocaprevera. Els torellonencs tenen l'apel·latiu de pescallunes.<br /><br />La vila de Torelló degué la seva antiga importància a la capitalitat del terme del castell de Torelló, el qual pertanyia inicialment a la casa comtal i reial. Aquesta l'infeudà als Besora (segle XI), als Montcada (1086-1309), als Vilademany (1324) i als Milany (1347), i finalment fou adquirit l'any 1351, amb el beneplàcit reial, pels Cabrera, els quals el posseïren, amb alguns segrestaments per part del rei, fins a la fi de les senyories jurisdiccionals. Els senyors de Torelló s'anomenaven des del segle XVI marquesos d'Aitona i més tard, ducs de Medinaceli, però tots eren successors dels antics Cabrera.<br />La vila de Torelló fou des de sempre el nucli central de la jurisdicció del castell de Torelló. Hi radicava la cúria del batlle, el mercat i la plaça per a les assemblees generals dels súbdits del terme. Aquesta preeminència ha estat la causa que l'antiga població de Sant Feliu de Torelló rebés el nom simple de Torelló, mentre que les altres dues entitats de la vall el tenen a manera de determinatiu. Aquest nom deriva del castell que va reunir tots tres termes i que alça encara una part de la seva torre mestra en un aspriu turó del municipi de Sant Vicenç de Torelló. Antigament, la població de Sant Feliu de Torelló, l'actual Torelló, duia el nom de Sant Feliu de Cervià, a causa de la vila rural de Cervià —anomenada en algun document castell de Cervià—, que recorda encara el mas Cervià, situat al vessant SW de l'antic puig de la Guàrdia o puig de les Tres Creus, veí de Rocaprevera. Aquesta denominació va subsistir fins a la fi del segle XI, i d'aleshores endavant s'anomenà Sant Feliu de Torelló.<br />La documentació permet conèixer l'antiguitat de viles o nuclis rurals: Espadamala (917), Cervià (923), Saderra (949) i, molt més tardans, cap al segle XII, Puigdassalit, Terrades o Puigbacó.<br />La vila fou cremada durant la Guerra de Successió espanyola en la onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli a principis de 1714.</p>Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4838114206045924762.post-69587294537033472422011-11-20T20:20:00.001+01:002011-11-20T20:20:25.322+01:00Santa Maria d'Alpens<div style="margin: 0 0 10px 0; padding: 0; font-size: 0.8em; line-height: 1.6em;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6368690951/" title="Santa Maria d'Alpens"><img src="http://farm7.staticflickr.com/6214/6368690951_7660bb284c.jpg" alt="Santa Maria d'Alpens by Queralt Vegas" /></a><br/><span style="margin: 0;"><a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/6368690951/">Santa Maria d'Alpens</a>, a photo by <a href="http://www.flickr.com/photos/qvegasm/">Queralt Vegas</a> on Flickr.</span></div><p>L'església parroquial de Santa Maria és un edifici barroc-neoclàssic, molt modificat. Reedificada el 1708, cremada durant la primera guerra Carlina (1833-40) i restaurada en 1840-45, guarda l'altar major i algun altar lateral del segle XVI, i la capella Fonda o del Santíssim és del 1846. El campanar és dels segles XV-XVI i hom en renovà la balustrada al segle XVIII.</p>Vehttp://www.blogger.com/profile/02665557423371794567noreply@blogger.com0