SITUACIÓ
El Torrent Gros que baixa d'All, abans de lliurar les seves aigües al riu Segre, creua la plana de les Pedroses pel costat del Santuari de la Mare de Déu de Quadres. Lloc de culte antiquíssim, situat a poca distància de la carretera N-260.
HISTÒRIA
El que fou durant molts segles un venerat santuari i lloc de romiatge dels pobles de la contrada va ser incendiat el 1936.
En temps medievals els pelegrins i viatgers que baixaven del Coll de la Perxa cap a la Seu d'Urgell, passaven per Font-Romeu, Dorres, Rigolisa, Sant Martí d'Aravó i anaven a buscar acolliment a Quadres, conegut ja en els segles XIII i XIV com a "domus hospitalis" de Santa Maria de Cadris. Consta que el 1285 comptava amb alguns donants, entre ells P. Gerralli d'Oceja. L'església era sufragània de la parròquia d'All; n'eren protectors els cònsols de Puigcerdà des del segle XIV. El 1374 el santuari depèn únicament del bisbe d'Urgell i a ell demana autorització Ramon Figuerola, donant de Quadres, per lliurar el santuari una casa que tenia a Puigcerdà, amb el fi d'adobar els desperfectes de les parets de l'església causats per el terratrèmol de l'any abans, i per proveir de llits i robes les estances destinades a acollir els pobres de Crist que passaven per l'hospital. El 1489 els cònsols de Puigcerdà anomenen un obrer per fer obres a la capella de la casa.
En rendir-se Puigcerdà als francesos el 1654, aquests s'endugueren les campanes de les esglésies de la vila i per a suplir les de la parroquial de Santa Maria, els cònsols hi portaren les de Quadres, les quals va reclamar l'obrer del santuari el 1687.
Fins a la seva destrucció, acudien a Quadres tots els pobles de la solana el dia de Sant Bartomeu complimentant un vot en temps passats. Aquesta església va tenir capellà propi fins a la guerra carlista de 1870. L'any 136 fou molt malmesa: es cremaren dues verges junt amb els retaules.
DESCRIPCIÓ
És una església d'una nau, amb absis semicircular, en què conviuen construccions de diferents èpoques. La nau és capiample i resulta curta per l'amplada que té. El parament exterior de les parets és de carreus regulars, ben treballats, de dimensions mitjanes, propi del segle XII, amb una finestra de doble esqueixada i arc monolític al començament de la nau. Aquest tipus de construcció comença sobre un sòcol de dues o tres filades de grans carreus quasi quadrats, possiblement part d'una construcció bastant més antiga, i arriba fins a l'arrencada de la volta de pedra, marcada per una corniseta llisa que corre a tot el volt, aproximadament a un metre sobre el paviment, que indica com amb el temps va quedar d'enfonsada aquesta construcció respecte al nivell del terreny exterior. Els carreus del sòcol varen ser posats de manifest per unes excavacions de fa pocs anys.
L'absis és d'un gran diàmetre i fàbrica més rústega, composta de carreuons devastats i disposats en filades horitzontals d'altures variables, sense el sòcol de carreus grans, quedant l'ampit d'una i altra arran mateix del terrenys de fora.
Ja sigui per les riuades del riu Segre veí o per les arrossegalls del torrent d'All, el nivell dels terrenys circumdants va anar pujant, deixant cada cop més enfonsada l'església, fins que hom optà per aixecar-ne una de nova sobre els murs de la vella. Això va passar abans del 1698, que és la data gravada a la clau de l'arc de la porta actual. L'església nova la varen fer d'estil barroc amb pilastres, arcs de mig punt, motllures i frisos de gruix, amb volta de maó prim sota encavallades de fusta. És de creure que amb l'experiència del passat el nou temple fou construït amb el pis més elevat que el terra del voltant. Això no obstant, avui en dia cal baixar uns graons per entrar-hi.
El recinte del santuari tenia una portalada ornamentada amb motius escultòrics molt semblants als de la porta de l'església de Ger, que és del 1740. A l'últim quart del segle XX la portalada va ser adquirida per un particular i traslladada a Ventajola.
EL RATAULE
Fins els 1936 es conservà un retaule barroc, al cambril del qual es venerava una talla de la Verge Maria del segle XIII, asseguda frontalment amb aire majestàtic, en un setial de respatller circular, sense corona, vestida amb un mantell-casulla sobre la túnica i toga romana, aguantant un llibre amb la mà esquerra i beneint amb la dreta. A més, es donava culte a una altra imatge de la Mare de Déu en majestat, més tardana, semblant a les del segle XV, asseguda en un cofre-escambell. El nen sostenia una bola o una poma amb la mà esquerra i beneïa amb la dreta.
Cada any s'hi celebra un aplec popular el segon diumenge de setembre. Fa poc temps la restauració va costar 150.000 € que van ser aportats per la Diputació de Lleida, l'Ajuntament d'Isòvol i el bisbat d'Urgell i van permetre refer la coberta, relligar les parets i arreglar l'interior. A més, les obres van posar al descobert, unes estructures antigues que es desconeixien, com a part d'una antiga església romànica. També van restaurar les pintures murals del segle XVI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada