dijous, 29 de juliol de 2010

Jardins Artigas


Jardins Artigas
Cargado originalmente por [[ V€g@$ ]]
Des de 1840 existia prop del pedregós curs del riu Llobregat, a la Pobla de Lillet, una fàbrica que a començament de segle es va dedicar a la indústria tèxtil. El propietari era el senyor Joan Artigas i Alart.

Quan es construïa un xalet al Catllaràs, la forma externa del qual recorda les bodegues Güell a Garraf, Gaudí va ser invitat a visitar la Pobla, per tal de seguir el curs de l'obra. La invitació li formulà el senyor Güell, però com que encara no havia construït la seva casa al Clot del Moro, a prop de la fàbrica Asland, l'arquitecte s'hostatjà a la casa del senyor Joan Artigas i Alart, situada al costat de la factoria tèxtil, a la vora del riu.

Gaudí romangué solament dos dies de 1905 a la Pobla de Lillet. El senyor Artigas aprofità l'avinentesa per demanar a Gaudí que li donés idees per enjardinar la zona de la font de la Magnèsia. Gaudí va fer uns croquis, conservats fins a l'incendi de la fàbrica el 1939, per fer un jardí de tipus naturalista, amb pedres, aigua i vegetació. Més endavant va enviar a la Pobla, des de Barcelona, uns paletes del Parc Güell, en plena construcció aleshores, perquè construïssin el jardí de Ca n'Artigas.

Als anys 50, la família Artigas es va traslladar a Barcelona i el jardí va quedar abandonat. Amb el pas dels anys aquest lloc passà desapercebut a tots els investigadors gaudinians. Anys més tard la Càtedra Gaudí, l'Escola Superior d'Arquitectura i la Universitat Politècnica de Catalunya començaren les investigacions i afirmaren la paternitat de l'obra al genial arquitecte.

Determinada, doncs, la paternitat gaudiniana del projecte, convé fer una descripció del jardí per tal de donar a conèixer aquesta gairebé inèdita obra gaudiniana i establir la millor manera de restaurar-lo, un cop passat a mans de l'Ajuntament de la Pobla.

Entre 1905 i 1906 es va fer l'obra que va començar per la gruta de grosses pedres sense tallar, amb voltes de claus pènsils com en els viaductes del Parc Güell. Al costat de la gruta hi ha la font de la Magnèsia, que dóna nom a tot el jardí, que té forma allargassada seguint el congost de vora del riu. Un pont, conegut també com el pont de la Magnèsia, uneix les dues vores del riu amb un airós arc coix damunt del qual hi ha els graons que permeten pujar a la glorieta de forma cilíndrica amb una coberta cònica recoberta de pedruscall.

A l'altra banda hi ha dues fonts més i diverses figures d'animals, com una vaca, una àliga i un lleó fets d'armadura de ferro i revestiment de pedruscall, a la manera que descriu Vasari en el pròleg de la seva Vides d'artistes.

Nombroses baranes, parterres de flors amb alicatats de trencadís, enllumenat elèctric, una cascada artificial, testos, columnes de forma força barroera. Hi ha un altre pont rústic, amb una estranya pèrgola i pedres penjades dessota, que tanca el jardí. El jardí fou concebut amb el mateix criteri naturalista que el Parc Güell, però amb la radical diferència de l'abundor d'aigua. Al Parc Güell, Gaudí projectà un jardí sec, mentre el de la Pobla és humit i ple d'aigua per tot arreu. Una altra coincidència és la font de la Magnèsia, que existeix també al Parc Güell, on l'aigua era envasada i comercialitzada amb el nom d'aigua SARVA.