dimecres, 28 de desembre del 2011

Catedral de Tarragona

Catedral de Tarragona by Queralt Vegas
Catedral de Tarragona, a photo by Queralt Vegas on Flickr.

Els orígens de Tarragona es troba en una ciutat ibèrica anomenada Cesse o Cissa fundada pels cossetanos, poble que dominava el territori tarragoní. No obstant la ciutat de Tarragona tal i com se la coneix actualment va ser fundada pels romans Publio i Cneo Escipión en l'any 218 ac que la van cridar Tarraco i la van convertir en capital de la Hispània Citerior. De fet els historiadors es refereixen a ella com "opus scipionum" (obra dels Escipions). La ciutat va adquirir la seva màxima esplendor al segle II dC; per llavors la ciutat es deia Colònia Victrix Urbs Triumphalis Tarraco i durant diversos anys va ser residència imperial de l'emperador August (7 ac -14 dc), per la qual cosa també se la coneix com la Imperial Tarraco.

Amb la caiguda de l'imperi romà (476) la ciutat va passar per una època d'abandonament, els gots d'Eurico van conquistar la ciutat i revitalitzar una mica la ciutat que va arribar a tenir la seva pròpia Catedral, però l'arribada d'Al-Hurr cabdill musulmà al 713 va acabar amb la ciutat que pràcticament va arribar a quedar despoblada. El seu bisbe metropolità anomenat Pròsper va fugir a Verona (Itàlia).

Se sap que l'any 259 existia una comunitat cristiana a Tarraco, de la qual el seu més destacat representant seria Sant Fructuós, martiritzat a l'amfiteatre de la ciutat al costat de dos dels seus diaques.

En 1129 la ciutat és conquerida pel comte de Barcelona Ramon Berenguer III (1096-1131). En 1146 és triat el francès Bernat Tort (1146 - Londres 1163) com arquebisbe de la ciutat (serà el primer arquebisbe que resideixi a la ciutat de manera permanent). Serà de la mà d'aquest arquebisbe quan es construeixi una nova església de petites dimensions sota l'advocació de Santa Tecla.

En 1154 es funda la comunitat canònica, amb monjos regulars de Sant Agustí a la qual el mateix arquebisbe Tort pertanyia. Des d'aquest moment l'església catedralícia s'erigeix ​​en canònica agustiniana, fins al segle XVI en què desapareix aquesta condició.

La Catedral se situa a la part alta de la ciutat sobre el mateix emplaçament on es va situar un temple romà dedicat a August i sobre la Catedral visigòtica. De l'època musulmana hi ha poques dades per assegurar l'existència d'una mesquita. En les excavacions realitzades a la Catedral, han sortit a la llum els murs del temenos (recinte sacre del temple romà) format per grans carreus de pedra.