diumenge, 2 d’octubre de 2011

Eermita de Sant Pau (Sant Pol de Mar)

Correspon a l'església de l'antic monestir de Sant Pol de Mar, alçat dalt d'un turó prop de la costa. Degué ser fundat pels volts del segle X, de fet la documentació més antiga data del 955. Sabem que un segle després es trobava en estat ruïnós, però posteriorment passà a ser un priorat benedictí de monjos depenent de Lerins (Provença) i la seva situació va millorar. A mitjan segle XIII va ser venut a Guillem de Montgrí, que el va cedir a la cartoixa d'Escaladei, i el seu patrimoni va augmentar considerablement, fins que el 1434 va ser venut al vescomte de Cabrera i va ser utilitzat com a fortificació. Actualment és una petita ermita depenent de la parròquia de Sant Pol.

És un edifici, probablement del segle XI, de nau única coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada, que descansa sobre dos arcs formers i és capçada amb un absis semicircular que enllaça amb la nau mitjançant un arc de mig punt. Interiorment, l'absis presenta tres nínxols irregulars, de punt rodó, oberts amb finestres d'època tardana. Exteriorment, la part més antiga, sense arrebossat, mostra carreus irregulars i materials ceràmics aprofitats d'època romana. L'absis s'ornamenta amb un fris d'arquets a la manera llombarda. Va ser sobrealçat quan va esdevenir torre fortificada. En època moderna s'allargà la nau pel cantó de ponent i s'alçà amb una torre amb dues espadanyes.

Sota l'església, a mode de cripta, hi ha una cambra rectangular, coberta amb volta de canó, que alguns autors daten d'època paleocristiana (segles V-VII).

La informació