El terme municipal de Montmeló, d'escassa extensió territorial (4,11 km²) situat al Vallès Oriental, és estès a la vall baixa del Congost, a la seva confluència amb la riera de Mogent, que formen, en unir-se, el Besòs, riu que conforma el límit meridional del terme. Travessa el terme municipal i el nucli urbà una carretera que porta a Granollers, la qual passa el Congost aigua amunt del cap de municipi, ja dins el terme de Granollers.
La referència més antiga que tenim de Montmeló la trobem a la transcripció d'una acta de l'any 945, l'acta de consagració de l'església de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona, en relació a la donació de Santa Maria de Montis Molonis.
Les teories sobre la toponímia són diverses, la del Mont del Molí trobaria fonament en l'existència d'un molí fariner concedit a Guillem durant el regnat de Lluís el Jove al segle XII.
L'església parroquialde Santa Maria de Montmeló és d'estil neoclàssic, i té una nau flanquejada de capelles laterals, de mesures desiguals, a ambdues bandes. Unes pilastres amb capitells compostos sostenen les voltes de canó i hi ha una part coberta amb volta de llunetes.
Als peus d'aquest edifici, transversalment respecte del neoclàssic, es conserva la primitiva església,romànica, ben orientada a llevant per un absis semicircular obrat amb aparell característic del segle XI, sobre el qual se sobreposen unes pintures murals romàniques, parcialment conservades. La paret que s'alça sobre el doble arc triomfal de mig punt, com també la façana de migdia, denoten algunes reformes medievals (segles XIII i XIV) posteriors.
Les pintures romàniques, de factura arcaica i en un deficient estat de conservació (mig esborrades), són del segle XII; representen el pantocràtor (gairebé desaparegut) amb els símbols del tetramorf als angles; al registre inferior hi ha els mags i l'escena de l'Anunciació.
Mig quilòmetre més avall del nucli de Montmeló hi ha el raval del Sant Crist de la Grua, on hi havia l'hostal de la Grua, a la vora del camí ral de Girona. Segons la tradició, el 1409 s'hi allotjà sant Vicent Ferrer. La capella del Sant Crist de la Grua és documentada el 1671 i fou reformada al segle XIX. Era situada de cara al camí de Mollet i d'esquena al poble de Montmeló, vora el pou en el qual es diu que es trobà un santcrist.
La primera pedra del Circuit de Catalunya va ser col·locada el 24 de febrer de 1989, gràcies a l'impuls del Consorci format per la Generalitat de Catalunya, el Reial Automòbil Club de Catalunya i l'Ajuntament de Montmeló.
Amb anterioritat, el 3 d'octubre de 1986, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una proposició no de llei, instant al Consell Executiu a "coordinar els organismes pertinents, amb la finalitat d'estudiar i unir esforços per a la creació d'un nou circuit permanent de velocitat".
El 24 de febrer de 1989 es va constituir el Consorci del Circuit de Catalunya entre la Generalitat, l'Ajuntament de Montmeló i el RACC. Aquell mateix dia, es va posar la primera pedra del Circuit de Catalunya.(ftes y fotos ver links de la ficha)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada