dilluns, 23 d’agost del 2010

Cardedeu


Ajuntament de Cardedeu
Cargado originalmente por [[ V€g@$ ]]
Cardedeu és una vila d'origen medieval, ja que la primera referència escrita que es coneix a l'any 941, quan apareix el nom de Carotitulo. La parròquia de Santa Maria està documentada des de l'any 1012, pertanyent al Rei del castell de Vilamajor, al costat de les parròquies de Santa Susanna, Sant Pere de Vilamajor i Sant Julià del Fou, mentre que el Mas Sant Hilari està documentat des de 1127 . En aquella època la població no residia en un centre urbà sinó disseminada en masies i aldees rurals.
El 1264, trobant de pas el rei Jaume I en territori de Cardedeu camí de Perpinyà, va concedir a la població el dret de resoldre les causes criminals i els plets civils, però no els casos d'homicidi i apel.lacions, davant l'alcalde de Vilamajor , en lloc del de Barcelona. A Girona, el 12 maig 1272, el rei va signar la Carta de poblament de la vila, concedint el dret de construir una muralla, la celebració d'un mercat els dilluns i una fira la festa de la Santa Creu al setembre, a més d'eximir del pagament d'alguns impostos als habitants de la vila. Es va disposar també que el Camí Reial passés per la vila, a les famílies Montells i Lledó les encarregades de fer complir aquestes disposicions. El 1279 el rei Pere III d'Aragó va passar dos dies a la població, temps durant el qual va canviar el dia de celebració del mercat de dilluns a dimarts.
Alfons IV d'Aragó va cedir l'alcaldia de Vilamajor a Berenguer de Sentmenat el 1328, com a premi pels seus serveis a la corona. Després de diversos anys de malestars i protestes, el 1345, les quatre parròquies de Vilamajor es van revoltar tornaren a mans de Sentmenat la masia de Can Terrades del Rieral. Després d'aquest incident les quatre parròquies que conformaven Vilamajor van tornar a mans reals. En 1381, l'infant Joan va vendre l'alcaldia, formada per les parròquies de Vilamajor, Cardedeu, el Fou i Santa Susanna a Bernat IV de Cabrera a perpetuïtat per saldar els deutes de la corona. Tres anys després, els habitants de Vilamajor i els consellers de Barcelona van aconseguir que les parròquies fossin nomenades carrer i braç de la Ciutat de Barcelona, de manera que obtenien els privilegis i deures d'aquesta ciutat i d'aquesta manera Vilamajor tornava a formar part del patrimoni real.
Es té constància que el 1470 hi havia a Cardedeu, 51 focs i dos capellans, el que representa uns 205 o 257 habitants.