Montserrat

Montserrat, a photo by Queralt Vegas on Flickr.

Montserrat és un massís de Catalunya força prominent que ha destacat en la tradició catalana gràcies a, d'entre altres motius, una geologia i topografia pròpies molt característiques, que han estat valorades estèticament de forma positiva. Situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat, s'hi aixeca el Monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada.
El nom prové de la paraula mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa. Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes), i precisament aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l'instrument per serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra. Precisament en les representacions heràldiques, Montserrat apareix com un grapat de muntanyes d'or sobre camper de gules, amb una serra d'or tallant-les pel damunt.
Com a advocació mariana, Montserrat també és usat com a nom propi femení, habitualment abreujat Mont, Montse, Muntsa, Serrat o Rat. Fins al segle XIX també va ser un nom propi masculí.

La muntanya santa de Montserrat
És un massís de formes singulars que s'enlaira bruscament a l'oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni. Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc. Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.
Al llarg dels mil·lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l'erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles. A les seves entranyes, l'erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres.
El bosc mediterrani per excel·lència és també el tipus de vegetació predominant a Montserrat. En destaquen les alzines. Pel que fa a la fauna, actualment hi podem trobar aus com el roquerol, el ballester, el pela-roques o la fagina, entre d'altres. Pel que fa als mamífers, hi destaquen l'esquirol, el gat mesquer, el ratpenat o el porc senglar, així com les cabres salvatges.

L'espiritualitat
Des que, segons la llegenda, es va trobar la imatge de la Mare de Déu a la Santa Cova, des de la fundació del monestir, des de sempre, Montserrat ha estat vinculada a l'espiritualitat. A part del monestir i la Santa Cova, la muntanya conté un bon nombre de petites esglésies i d'ermites abandonades, com Santa Cecília, Sant Benet, Sant Joan, Santa Magdalena, Sant Miquel, Sant Jeroni, etc.
La marededéu, anomenada familiarment "la Moreneta" pel seu color fosc, és una talla romànica de fusta del final del segle XII; el seu color és el resultat de la transformació del vernís a causa del pas del temps.

La llegenda
L'any 942, un dissabte al migdia, unes pastores van veure baixar del cel una gran llum, acompanyada d'una bella melodia. El dilluns següent, la visió es repetí. Els quatre dilluns següents els hi acompanyà el rector d'Monistrol i pogué constatar l'esmentada visió.
Un cop assabentat de l'esdeveniment, el bisbe, que es trobava a Manresa, hi organitzà una anada, en la qual van veure una cova on van trobar la Santa Imatge. El bisbe els va proposar traslladar-la a Olesa, però només de treure-la la Mare de Déu es va fer tan pesant que no la van poder moure. El bisbe va interpretar aquest fet com el desig de la Mare de Déu de restar en aquell indret i manà construir-hi una capella.

La festivitat
El dia 27 d'abril se celebra la diada de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.

El monestir
Entre les diverses construccions del monestir de monjos benedictins, la sala capitular, el claustre neoromànic i el refetor hi destaquen per la seva peculiaritat i el seu estil arquitectònic, renovat al 1925 per Josep Puig i Cadafalch.
La comunitat actual de Montserrat està formada per uns vuitanta monjos que segueixen la regla de sant Benet (segle VI). L'objectiu principal de la comunitat és continuar fent de la muntanya un lloc de trobada i pregària.

Cultura
La cultura també forma una part important de Montserrat, ja que el monestir compta amb una biblioteca amb gairebé 300.000 volums, uns escolania de nois cantors (considerada el conservatori infantil més antic d'Europa) i un museu amb obres d'artistes com el Greco, Picasso o Dalí. Fins i tot, tresors de l'antic Egipte, entre els quals destaca una mòmia.
El monestir de Montserrat és a l'origen d'iniciatives del món editorial com les Publicacions de l'Abadia de Montserrat i la revista Serra d'Or.

Activitats al medi natural
Degut a les seves característiques úniques, Montserrat és el lloc idoni per practicar activitats a l'aire lliure. L'esport per excel·lència d'aquesta cadena muntanyosa és l'escalada, i en els últims temps, les vies ferrades. Montserrat també és un punt de partida de moltes excursions a peu o senderisme. Les vies més importants i famoses són:
· Escalada: La zona de les Agulles és un lloc mític de l'escalada a Catalunya, on pots escalar desenes d'agulles de diferents dificultats. La zona superior al Monestir (Gorros i St. Benet) és una de les més concorregudes. El cavall Bernat és una de les escalades més interessants i emblemàtiques de Montserrat, juntament amb les Parets de la vessant nord, especialment el Serrat del Moro conegut també com a "Paret de l'Aeri" (l'antic aeri de la vessant N es va desballestar definitivament els anys 90).
· Vies ferrades: Les grans parets i torrenteres que s'han format a Montserrat han originat l'aparició de vies ferrades. La Via ferrada Teresina i el Joc de l'Oca són les més concorregudes. Tot i així, a causa dels grans desnivells, hi ha cordes i ferros per progressar en molts indrets de Montserrat.
· Senderisme: Els múltiples senders i corriols fan possible realitzar des de petites excursions a grans caminades per tota Montserrat. Els punts de partida són el monestir, Santa Cecília, Can Maçana i Collbató. Es pot pujar a Sant Jeroni des del Monestir (1h 30min), o fer la Trans-Montserratina (de Can Maçana fins al Monestir) en 7 hores. També es pot realitzar el GR172 (camí de gran recorregut), que creua Montserrat per la cara nord.