dissabte, 13 d’agost de 2011

La Roca

La Roca by Queralt Vegas
La Roca, a photo by Queralt Vegas on Flickr.

El poble de la Roca del Vallès (123 m i 5 703 h el 2005) és situat a l'esquerra de la riera de Mogent, als peus de l'antic castell de la Roca.
El document més antic conservat referent al poble de la Roca és el de la consagració de l'església de Sant Sadurní, situada al loco que nuncupatur Rocha, del 932. L'església havia estat bastida l'any 932 per l'abadessa Emma, del monestir de Sant Joan de les Abadesses, la qual, probablement, repoblà el lloc amb gent procedent de la vall de Sant Joan. Publicada per F. Udina entre altres documents de l'arxiu comtal de Barcelona dels segles IX i X, l'acta de consagració menciona, també, el terminio de Villaroca. Posteriorment, i encara durant el segle X, hi ha altres referències a la Roca contingudes en el cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès.
L'església parroquial de Sant Sadurní, engrandida i totalment renovada entre el 1557 i el 1581, és d'una nau (dividida en tres trams coberts amb volta de creueria), amb dues capelles laterals per banda, construïdes entre els contraforts, que sobresurten de la fàbrica de l'edifici; l'absis és poligonal i la porta, a la façana de ponent, és del tipus del gòtic tardà, amb detalls renaixentistes. Les mènsules que sostenen les arqueries i les gàrgoles del capdamunt dels contraforts són esculpides, com també ho són les claus de les voltes. L'església posseeix un magnífic retaule barroc dedicat a sant Sadurní i col·locat a l'altar major. Fou obrat per Antoni Comas i data del 1620; consta d'un cos de cinc compartiments i d'una predel·la. S'hi representen, en relleu esculpit, pintat i daurat, escenes de la vida de la Mare de Déu i de la de sant Sadurní. També, al sòcol, n'hi ha del Nou Testament. L'església de Sant Sadurní de la Roca, durant la guerra de Successió, fou utilitzada com a caserna per les tropes de Felip V.
El castell de la Roca del Vallès no apareix documentat fins al segle XI. Fou posseït primerament per Arnau Mir, a qui havia estat encomanat pel comte de Barcelona; consta en un document sense data, però que probablement fou emès entre els anys 1023 i 1076, la queixa del comte barceloní Ramon Berenguer I perquè aquell havia abusat del domini que li fou concedit. Després el castell sembla que fou donat pel comte, juntament amb altres béns i territoris, a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, que fou primer senyor de Montcada, a la mort del qual el castell de la Roca fou posseït pel seu fill Renard Guillem de Sarroca i pel seu germà Bernat, diaca; el tingueren en feu per Berenguer Ramon de Montcada, amb qui estaven emparentats. Inicialment el terme del castell comprenia Vilanova, Santa Agnès de Malanyanes, Llerona, Òrrius i Granollers. Posteriorment, per matrimoni de Sança, senyora de la Roca, amb Guillem de Bell-lloc (ambdós eren senyors de la Roca vers el 1164), la senyoria del castell pervingué als seus descendents, cognomenats Bell-lloc, els quals alienaren la senyoria a la segona meitat del segle XIII; posseïren aleshores el castell, primer, Berenguer de Santlleïr i després Ramon de Cabrera, el qual, el 1287, vengué el castell de la Roca, que tenia en feu pel rei, al notari reial Pere Marquès. La jurisdicció del castell i del terme de la Roca, però, pertanyia al rei, encara que, diverses vegades durant el segle XIV, el rei s'alienà al senyor de la Roca, després que hagués estat, també diverses vegades, redimida pels vassalls. A la primeria del segle XV Pere Arnau Marquès vengué la senyoria a Ramon de Torrelles, que la posseí en feu pel monarca i realitzà diverses obres de restauració del castell. Aquest romangué en mans dels Torrelles fins a la primeria del segle XVIII, que passà als Sentmenat. El 1468 el títol de baró de la Roca havia estat concedit a Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat. Pere de Torrelles-Sentmenat, que fou governador de Catalunya i senyor i baró de la Roca, fou creat el 1706 pel rei arxiduc Carles III, marquès de Torrelles. Seguidament el castell de la Roca passà al domini de la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar. Després de la desamortització, el castell fou propietat de la família Alomar. El 1952 restava en estat ruïnós i fou restaurat per l'actual propietari, Antoni Rivière. Del castell, de planta trapezoïdal i format per diverses estances, sobresurten la torre mestra, en un angle de la fortificació, de planta rectangular i amb un fort talús, i una altra torre, semicircular, situada a l'angle oposat. La porta és a migdia.
La Roca del Vallès celebra la seva festa major d'estiu el segon dissabte de setembre i pel mes de novembre, el dia 29, se celebra la festa major d'hivern, dedicada a Sant Sadurní