dimarts, 3 de maig del 2011

Temps de Flors


Girona, Temps de Flors és una exposició de flors que se celebra a la ciutat de Girona des del 1954. Va ser en aquell any quan unes dones de la Sección Femenina de la Falange van muntar la primera exposició al Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona. En aquella primera edició ja hi van participar professionals i persones a qui els agradaven les flors. Des de llavors, cada mes de maig, se celebra durant una setmana aquesta festa primaveral.
A partir de 1958 l'exposició es va traslladar al monestir romànic de Sant Pere de Galligants, on per primera vegada, en aquesta tercera edició es va publicitar l'exposició amb un cartell fet per l'artista Carles Vivó.
L'exposició va canviar d'escenari amb els anys: el 1985 es va celebrar a Sant Domènec. Un escenari perdut en 1991 i que va donar pas, l'any 1992, a una obertura a tot el barri vell de Girona, gràcies a la iniciativa del regidor Josep Maria Birulés. Així, "Girona, Temps de Flors", un lema encunyat en 1993 pel poeta Josep Tarrés, es va convertir en un itinerari per les places i carrers de la ciutat antiga. El patis i jardins d'alguns habitatges, organismes i museus, així com alguns indrets d'interès que normalment no estan oberts al públic, es poden visitar en un itinerari cada any canviant.
Amb el pas del temps al voltant de l'exposició s'han organitzat un seguit d'activitats artístiques complementàries, exposicions i col·laboracions en els muntatges. Així, actualment les activitats del "Girona, Temps de Flors" són el concurs de flors, el de fotografia i el d'aparadors. A més, des del 1958 es presenta cada edició amb un cartell fet per un artista. Algun dels cartellistes destacables han sigut: Emília Xargay (1959), Modest Cuixart (1986), Carles Declaux (1999) i Domenèc Fita (2005).
Pel que fa al concurs de fotografies, els guanyadors de les últimes edicions han estat: Israel Onell (2007), Ramon Mestres (2006), Jordi Male (2005), Toni Buch (2004), Àngels Fàbregues (2003), Marta Buil (2002), Glòria Falcón (2001) i Josep Gibernau (2000).

En aquesta publicació també us vull convidar a visitar el convent de Sant Daniel. On un grup d'amics em estat preparant una exposició fotogràfica sobre el mateix convent. 

Fotografia: Daniel Garrido