diumenge, 20 de febrer del 2011

Monestir de Sant Daniel


Monestir de Sant Daniel
Cargado originalmente por Queralt Vegas
Va ser fundat per Ermessenda de Carcassona, esposa del comte Ramon Borrell. Ermessenda va adquirir al 1019 unes terres pertanyents al bisbe de Girona a les quals ja existia una petita església. El propi bisbe es va encarregar de reconstruir aquesta església perquè pogués establir-se la comunitat. Ermessenda es va encarregar de dotar al cenobi amb terres en diversos llocs, donacions que va continuar el seu fill Ramon Berenguer I.
Aviat es va establir una comunitat de sis religioses i el cenobi es va convertir amb el lloc preferit per les joves de les famílies adinerades de la comarca que volien servir a Déu. Al 1342 la comunitat era de 20 monges. L'any 1550 va quedar unit per ordre papal al priorat de Valldemaria, prop d'Hostalric.
Al 1640 la comunitat va haver d'abandonar el monestir i refugiar-se a les muralles de Girona; cosa que va succeir de nou durant el lloc de les tropes napoleòniques de la ciutat. Les tropes franceses van utilitzar el cenobi com hospital militar. Va ser abandonat de forma breu després de la desamortització de 1835 encara que aviat es va recuperar l'activitat monacal.

Queda molt poc de l'edifici original. Les restes de major antiguitat són els que conformen el cos central de l'església. Són restes corresponents a una reforma realitzada al segle XII.
A l'origen, l'església era una replica una mica més gran de l'església del monestir de Sant Pere de Galligants amb un cimbori i un absis central molt semblants. La de sant Daniel tenia, no obstant això, creuer, donant-li així planta de creu grega. La volta primitiva de l'església ha desaparegut. La façana va ser ampliada, a pesar de això, encara pot veure's la més antiga al centre. La primitiva portalada es va substituir al segle XV.
Al temple es troba una petita cripta a la qual es veneren les restes del màrtir Daniel que van arribar, segons la tradició, des de Arles. El cos es troba dintre d'un sepulcre realitzat en 1345 per Aloi de Montbrai per ordre del bisbe Arnau de Mont-rodon.
El claustre és de dos pisos. El pis inferior està datat al segle XIII mentre que el superior és del XV. Té forma rectangular, amb dues galeries el doble de llarga que les altres. La decoració inferior és romànica. Presenta columnes dobles amb capitells d'estil corinti. El superior és molt més simple i d'estil gòtic.