diumenge, 12 de setembre de 2010

Monestir de Sant Esteve de Banyoles

El Monestir de Sant Esteve de Banyoles es troba situat al nucli antic del municipi. Es pot considerar la primera fundació monàstica benedictina a Catalunya i és considerat el bressol de la ciutat de Banyoles.
Pels seus valors històrics, arqueològics i arquitectònics, el conjunt abacial fou declarat Monumento Histórico-artístico de Interés Nacional (1973) i, en virtut dels traspassos a la Generalitat de Catalunya, està considerat, a hores d'ara, com a Bé Cultural d'Interès Nacional (1973).
En les obres fetes a la cripta el maig de 1980 hom descobrí fragments de murs de dos absis, un romànics i l'altre preromànic. Malauradament foren soterrats de nou l'agost del mateix any.

Història
Es data la fundació del Monestir abans de l'any 812, a càrrec de l'abat Bonitus, el qual obtingué del comte Odiló de Girona el dret d'aprisió sobre un erm anomenat "Baniola", del pagus de Besalú. La llegenda, fins que al segle XIX es va demostrar la veritat històrica, deia que el fundador havia estat sant Emeri de Banyoles o Sant Mer, que n'hauria estat el primer abat.
La primera notícia de l'existència del Monestir de Sant Esteve la trobem en el document datat l'any 822, on es cita una autorització del comte Odiló de Girona per treballar en un "lloc erm que es diu Baniola".
L'abat Mercoral, successor de Bonitus, va obtenir de Lluís el Pietós, el precepte que li confirmava la propietat de l'Estany de Banyoles, les seves aigües i les terres del voltant. Els primers habitants de Banyoles s'instal·laren a l'entorn del Monestir i hi restaren durant segles, sota el poder feudal de l'abat.
En 1250, l'abat Cartellà va comprar la castellania de Porqueres, i, amb ella, part de la jurisdicció feudal de Banyoles.
En 1303, l'abat fra Bernat de Vallespirans es va veure obligat a concedir una Carta Municipal a la vila de Bnyoles, sota l'arbitratge d'Eymeric d'Usall, tot i que encara en 1333 intentava mantenir els banyolins sotmesos al mal us de la remença, quan, a causa de la crisi d'aquell any, intentaven fugir a la nova vila que els permetia construir a Sant Andreu de Mata el mateix Eymeric d'Usall. Finalment, el seu successor, fra Ramon de Coll, va haver de renunciar a la remença dels banyolins.
Malgrat això, els abats van seguir pugnant, amb èxit, per mantenir la jurisdicció civil de Banyoles.
Els edificis que va constituir el cenobi van patir diverses destruccions al llarg del temps. Actualment, el conjunt arquitectònic que es coneixen com a Monestir és una barreja d'estils produïts en diferents èpoques.

ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Sant_Esteve_de_Banyoles