L'església parroquial de Santa Coloma és un temple d'origen prerromànic andorrà situat a la marge dreta del riu Valira, entre Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella, parròquia aquesta última a la qual pertany. Es tracta d'una de les esglésies més antigues del Principat, car ja apareix citada l'any 1040 en les actes de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell (Lleida). Inicialment prerromànica, l'església ha sofert al llarg dels temps nombroses modificacions. Entre les celebracions tradicionals, es destaca la festa major, que se celebra habitualment el penúltim cap de setmana d'agost.
L'edifici
L'estructura del temple presenta planta de nau rectangular, absis quadrangular orientat cap a l'est, portada i pòrtic en el mur sud de la nau. La torre de campanar de planta circular i 17,67 metres d'altura, posseïx quatre pisos amb dos parells de finestres geminades amb decoració lombarda en cadascun d'ells i es tanca amb un sostre cònic. La coberta de la nau es troba realitzada amb armadura de fusta i les teulades són de pissarra. L'accés al temple es realitza mitjançant una porta amb arc de mig punt decorada amb una arquivolta de dents de serra i una creu de pedra sobre el clau.
L'interior
El presbiteri és de l'època romànica (probablement del segle X), i té una planta rectangular, cobert amb volta de canó i que es comunica amb la resta de la nau per un arc de ferradura.
Quant a la decoració interior de l'església en resta ben poc de l'important programa mural original i actualment només es conserva dins l'església una representació de l'Agnus Dei. La resta de decoració està repartida entre el Museu Prusià Estatal de Cultura de Berlín i col·leccionistes particulars. Els temes representats en la zona de l'absis eren la Verge, els apòstols, la Maiestas Domini i una coloma.
Aquestes pintures al fresc van ser tretes del seu emplaçament original pel bisbat d'Urgell a la dècada del 1930 per tal de portar-les a Barcelona. Posteriorment les va adquirir un col·leccionista francès i venudes al baró Cassel van Dorn, d'origen jueu. Les pintures van ser requisades pel Govern nazi i van formar part del fons artístic del Tercer Reich. Després de la Segona Guerra Mundial van emplaçar-se a Berlín, on han estat restaurades a partir del 1989. El compromís alemany de restituir les peces d'art espoliades pels nazis als seus legítims propietaris, ha permès al govern andorrà arribar a un acord amb la República Federal d’Alemanya i la comunitat d'hereus del baró Cassel van Doorn i la Fundació Prussiana per al Patrimoni Cultural que permetrà la tornada de les pintures al seu territori d'origen durant el 2008. Les pintures han estat comprades per 4 milions d'euros, preu que inclou els costos de la important restauració a que foren sotmeses fa una dècada a Berlin. La seva ubicació definitiva ha de ser el futur Museu Nacional Andorrà.
L'interior del temple conserva també una representació en fusta policromada de "La nostra Senyora dels Remeis", del segle XIII. Aquesta imatge que hi és venerada acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu d'Urgell tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d'Andorra.També s'hi venera el retaule de l'altar major (obra del segle XVIII) i les restes d'un sarcòfag.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada