dijous, 29 de juliol del 2010

Santa Maria de Periques


Santa Maria de Periques
Cargado originalmente por [[ V€g@$ ]]
La vila de Puig-reig és a la dreta del Llobregat, sota un turó on s'aixequen les ruïnes de l'antic castell ; en el primer recinte hi ha l'església parroquial (Sant Martí), l'única dependència conservada íntegra, restaurada el 1956. És un notable edifici romànic (segona meitat del s XII). El lloc, esmentat ja el 974, i el castell pertanyien als vescomtes de Berga; el 1187 el famós trobador Guillem de Berguedà, que residí al castell, el donà als templers, juntament amb la casa i església de Fonollet-, i esdevingué centre de la comanda de Puig-reig (ja d'abans els templers tenien béns a la comarca, especialment la petita església de Santa Maria de Merola-, que era administrada des de la comanda de Cerdanya); aquesta nova comanda s'uní administrativament a la de Cerdanya i persistí fins a l'extinció de l'orde (1317). El 1278 els havia estat cedida també l'església de Sant Martí de Puig-reig. Els hospitalers heretaren la comanda dels templers, i la sotmeteren al Gran Priorat de Catalunya; la llista dels seus comanadors arriba fins el 1805. El castell era ja inhabitable el 1585. El municipi comprèn, a més, el veïnat del Grapal-, les esglésies de Sant Marçal-, Sant Andreu de Cal Pallot-, el Carme de Periques-, les ermites de Sant Miquel de la Cortada- i de Sant Joan Degollaci-, l'antiga quadra del Soler de Geumar-, la masia de Madrona-; hi havia hagut l'antic monestir de Sant Julià de Puig-reig-.
La Comanda de Puig-reig fou una comanda rural important i va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos-cavallers: fou l´edifici conegut avui amb el nom de “mas de Periques”, i també la seva capella coneguda com “ el Carme de Periques”.