divendres, 30 de juliol de 2010

Església nova de Santa Eulàlia de Gironella

La nova industrialització, amb el conseqüent augment demogràfic del poble, va obligar que s’hagués d’ampliar el temple principal. Com que això no era factible es va decidir vendre l’antic a un particular i construir un nou temple dedicat a la mateixa advocació, però que pogués albergar a més gent.
Alexandre Soler i March fou l’encarregat de dissenyar l’església nova de Santa Eulàlia. El deixeble de Domènech i Muntaner va projectar una obra modernista que es va començar a construir el 1903. Moltes i diverses obres, la majoria d’elles a Barcelona, destaquen la bellesa i sofisticació de què dotava els seus edificis. Aquest fou construït en tan sols dos anys, així que fou inaugurada el 1905. Al mateix temps va passar a ser parròquia del poble, esdevenint així l’església més important del terme municipal, passant per sobre de la vella església de Santa Eulàlia. No obstant això, el nou temple no va comptar amb campanar fins que aquest s’acabà el 1958.
Potser aquesta última obra, tot i ser tardana, és una de les que més destaca de l’edifici. Aquesta torre consta de planta i dos pisos. A la planta baixa una porta d’arc de mig punt adovellat és flanquejada per dos prims contraforts a banda i banda. Al primer pis, un estirat finestral dividit en dos per una columna, és coronat per una petita rosassa en forma d’estrella. A costat i costat, els prims contraforts segueixen acompanyant la planta quadrangular del campanar.
Per últim, el segon pis compta amb les campanes que anuncien l’hora, i dues finestres d’arc de mig punt separades per una columna, geminades, a cadascun dels quatre murs, que permeten contemplar la vila des d’un punt de vista privilegiat.
Just sobre, un típic coronament cònic amb ceràmica vidriada i el característic parallamps de la majoria d’esglésies del nostre país.
De la resta de l’espai exterior en destaquen els diversos nivells amb una decoració no gens sòbria, i finestrals amb vitralls. L’element més destacat, però, n’és el considerable cimbori que permet l’entrada de llum al temple.