El terme municipal de Montmeló, d'escassa extensió territorial (4,11 km²) situat al Vallès Oriental, és estès a la vall baixa del Congost, a la seva confluència amb la riera de Mogent, que formen, en unir-se, el Besòs, riu que conforma el límit meridional del terme. Travessa el terme municipal i el nucli urbà una carretera que porta a Granollers, la qual passa el Congost aigua amunt del cap de municipi, ja dins el terme de Granollers.
La referència més antiga que tenim de Montmeló la trobem a la transcripció d'una acta de l'any 945, l'acta de consagració de l'església de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona, en relació a la donació de Santa Maria de Montis Molonis.
Les teories sobre la toponímia són diverses, la del Mont del Molí trobaria fonament en l'existència d'un molí fariner concedit a Guillem durant el regnat de Lluís el Jove al segle XII.
L'església parroquialde Santa Maria de Montmeló és d'estil neoclàssic, i té una nau flanquejada de capelles laterals, de mesures desiguals, a ambdues bandes. Unes pilastres amb capitells compostos sostenen les voltes de canó i hi ha una part coberta amb volta de llunetes.
Als peus d'aquest edifici, transversalment respecte del neoclàssic, es conserva la primitiva església,romànica, ben orientada a llevant per un absis semicircular obrat amb aparell característic del segle XI, sobre el qual se sobreposen unes pintures murals romàniques, parcialment conservades. La paret que s'alça sobre el doble arc triomfal de mig punt, com també la façana de migdia, denoten algunes reformes medievals (segles XIII i XIV) posteriors.
Les pintures romàniques, de factura arcaica i en un deficient estat de conservació (mig esborrades), són del segle XII; representen el pantocràtor (gairebé desaparegut) amb els símbols del tetramorf als angles; al registre inferior hi ha els mags i l'escena de l'Anunciació.
Mig quilòmetre més avall del nucli de Montmeló hi ha el raval del Sant Crist de la Grua, on hi havia l'hostal de la Grua, a la vora del camí ral de Girona. Segons la tradició, el 1409 s'hi allotjà sant Vicent Ferrer. La capella del Sant Crist de la Grua és documentada el 1671 i fou reformada al segle XIX. Era situada de cara al camí de Mollet i d'esquena al poble de Montmeló, vora el pou en el qual es diu que es trobà un santcrist.
La primera pedra del Circuit de Catalunya va ser col·locada el 24 de febrer de 1989, gràcies a l'impuls del Consorci format per la Generalitat de Catalunya, el Reial Automòbil Club de Catalunya i l'Ajuntament de Montmeló.
Amb anterioritat, el 3 d'octubre de 1986, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una proposició no de llei, instant al Consell Executiu a "coordinar els organismes pertinents, amb la finalitat d'estudiar i unir esforços per a la creació d'un nou circuit permanent de velocitat".
El 24 de febrer de 1989 es va constituir el Consorci del Circuit de Catalunya entre la Generalitat, l'Ajuntament de Montmeló i el RACC. Aquell mateix dia, es va posar la primera pedra del Circuit de Catalunya.(ftes y fotos ver links de la ficha)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vallès Oriental. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vallès Oriental. Mostrar tots els missatges
dimarts, 8 de febrer del 2011
divendres, 10 de setembre del 2010
Sant Esteve de Granollers
L’església parroquial de Sant Esteve de Granollers, és un edifici neogòtic del segle XX, amb disseny de J.Boada i Barba. L’església original, d’estil gòtic, va patir un greu incendi l’any 1936, i l’únic element que va quedar dempeus és el campanar.
No obstant, la documentació ja parla d’una primitiva església románica que fou bastida a finals del segle XI i XII, i que en la reconstrucció del segle XX se’n troven els vestigis.
No obstant, la documentació ja parla d’una primitiva església románica que fou bastida a finals del segle XI i XII, i que en la reconstrucció del segle XX se’n troven els vestigis.
Drac de Granollers
Nascut l'any 1990 a iniciativa de la Colla de Diables de Granollers per commemorar el seu 5è. Aniversari, està basat en la idea de la colla de fer un drac tricèfal. L'escultor Ramon Aumedes, del Taller Sarandaca de Granollers, va dissenyar i construir el drac.
Té 12 punts de foc, 4 a cada cap i és portat per una persona.
A les seves primeres aparicions, el Drac no estava dotat de cavallet, fet que precisava l'ajuda de 3 persones perquè el seu portador es pogués rellevar. Anys després, se li incorporà un cavallet de fusta.
El Drac de Granollers té dos balls propis, composats per Lluís Soler, i que són interpretats pels seus músics que l'acompanyen a totes les sortides i actuacions.
Peça clau en els correfocs de la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers, és l'encarregat de finalitzar-los en un esclat de foc i música, i, cada any, organitza la Mostra de Bestiari de Foc dins el marc de la Fira i Festes de l'Ascenció de Granollers.
Ha viatjat i actuat per tot Catalunya (Lleida, Reus, Barcelona, Figueres, Mataró, la Bisbal d'Empordà, etc...), País Valencià (Castelló de la Plana i Oliva), Ses Illes (Palma de Mallorca i Alaró), Andorra i País Vasc (Durango i Santurtzi), tant de dia com de nit. Però, al fer-se fosc, és quan adquireix la seva màxima espectacularitat i personalitat.
Té 12 punts de foc, 4 a cada cap i és portat per una persona.
A les seves primeres aparicions, el Drac no estava dotat de cavallet, fet que precisava l'ajuda de 3 persones perquè el seu portador es pogués rellevar. Anys després, se li incorporà un cavallet de fusta.
El Drac de Granollers té dos balls propis, composats per Lluís Soler, i que són interpretats pels seus músics que l'acompanyen a totes les sortides i actuacions.
Peça clau en els correfocs de la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers, és l'encarregat de finalitzar-los en un esclat de foc i música, i, cada any, organitza la Mostra de Bestiari de Foc dins el marc de la Fira i Festes de l'Ascenció de Granollers.
Ha viatjat i actuat per tot Catalunya (Lleida, Reus, Barcelona, Figueres, Mataró, la Bisbal d'Empordà, etc...), País Valencià (Castelló de la Plana i Oliva), Ses Illes (Palma de Mallorca i Alaró), Andorra i País Vasc (Durango i Santurtzi), tant de dia com de nit. Però, al fer-se fosc, és quan adquireix la seva màxima espectacularitat i personalitat.
dissabte, 4 de setembre del 2010
Què són els Blaus?
Abans de l'aparició de les colles de Blancs i Blaus, la Festa Major de Granollers era una de tantes festes populars que es celebraven al Nadal, en honor a Sant Esteve, patró de la ciutat. No va ser fins l'any 1930 que es va instaurar la Festa Major d'estiu de Granollers, que des de llavors es fa coincidir amb l'últim dijous d'Agost. Amb el pas dels anys, la Festa Major d'estiu va esdevenir cada cop més deslluïda, la població de Granollers aprofitava aquestes dates per allargar les vacances. Semblava clar que urgia un canvi.
L'any 1979, un col·lectiu anomenat la Murga va posar els primers fonaments pel que seria la recuperació de la Festa Major de Granollers. Es respiraven nous aires de festa i llibertat i els granollerins van tornar a recuperar el carrer. Però no va ser fins el 1983 que va esdevenir un canvi radical i un nou model de Festa Major: el model actual, que ha arribat amb un èxit espectacular fins els nostres dies.
Un grup de joves de l'associació de veïns de Sota el Camí Ral, van descobrir una anècdota, documentada l'any 1897, en la qual dos rajolers (en Rayo i en Maynou) havien realitzat un “partit” de maons i havien mobilitzat el poble. El primer anava de Blanc i el segon de Blau, i els respectius seguidors que els animaven, també vestien aquests dos colors, els colors de la ciutat. Aquests joves pioners, engrescats per la descoberta, van escollir el color Blau i es van adreçar al Gra per explicar el seu projecte i buscar la seva colla germana.
Així va començar una festa fonamentada en la sana rivalitat entre colles, en la cultura popular, en la participació activa de tota mena de persones i en l'equilibri entre allò tradicional i la innovació constant. Els inicis van ser modestos, una festa de 4 dies amb 38 hores d'activitat comptant els partits de futbol, i uns quants joves amb molta voluntat i menys recursos. Vint-i-cinc anys després tenim una festa amb més de 180 actes durant 9 dies, dels quals prop d'una setantena són organitzats per la colla dels Blaus.
Els primers anys, la dinàmica de la colla va fer aparèixer importants elements de la cultura popular i tradicional: el Correfoc, el Ball de Bastons i un primer intent de colla castellera van sorgir de la nostra colla. Un moment important per entendre la dinàmica de la colla dels Blaus esdevé pels voltants del desè aniversari: la colla era ja tant gran que es feia inviable continuar organitzant la festa com un sol grup d'amics. La procedència diversa de les persones que configuraven la colla i la disparitat d'idees i projectes dels diferents grups, van aconsellar canviar el model. Ja havia aparegut alguna penya autònoma com “el Garrafón” a l'interior de Blaus, i es va creure que la subdivisió de Blaus en colles de diversa afinitat era la millor manera de consolidar el creixement. Va ser així com es van crear colles dins de Blaus (Fòssils, Garrafón i Gabitos, per exemple) i es van anar a cercar grups per fer colles noves (un exemple en són els posteriors Amics de Ponent o el Club de Rol Menrood).
D'ençà d'aquell moment, Blaus es converteix en una coordinadora de colles, es diversifica la feina i, per tant, augmenta l'efectivitat i la diversitat de totes les seves accions. Des de bon principi, i any rere any, apareixen nous grups de gent que creen noves colles i que organitzen actes nous.
Tan gran és l'èxit de la nova dinàmica, que en els últims cinc anys ha calgut fer una tasca per cohesionar les colles i possibilitar la coneixença entre aquestes a través de centres d'interès comuns i actes conjunts (un exemple d’aquesta tasca de cohesió en són els espectacles que munta l’anomenat “Mesclat de Blaus”).
Actualment, Blaus és un col·lectiu de més de quatre-centes persones dividit en una trentena de colles diferents. Blaus és divers, però cohesionat, i amb una increïble capacitat de treball i creativitat que té l'únic objectiu d'organitzar la meitat de la festa major de Granollers, tot treballant d'aquesta manera per la gent de la seva ciutat.
http://www.blancsiblaus.cat/blaus/web/index.php
L'any 1979, un col·lectiu anomenat la Murga va posar els primers fonaments pel que seria la recuperació de la Festa Major de Granollers. Es respiraven nous aires de festa i llibertat i els granollerins van tornar a recuperar el carrer. Però no va ser fins el 1983 que va esdevenir un canvi radical i un nou model de Festa Major: el model actual, que ha arribat amb un èxit espectacular fins els nostres dies.
Un grup de joves de l'associació de veïns de Sota el Camí Ral, van descobrir una anècdota, documentada l'any 1897, en la qual dos rajolers (en Rayo i en Maynou) havien realitzat un “partit” de maons i havien mobilitzat el poble. El primer anava de Blanc i el segon de Blau, i els respectius seguidors que els animaven, també vestien aquests dos colors, els colors de la ciutat. Aquests joves pioners, engrescats per la descoberta, van escollir el color Blau i es van adreçar al Gra per explicar el seu projecte i buscar la seva colla germana.
Així va començar una festa fonamentada en la sana rivalitat entre colles, en la cultura popular, en la participació activa de tota mena de persones i en l'equilibri entre allò tradicional i la innovació constant. Els inicis van ser modestos, una festa de 4 dies amb 38 hores d'activitat comptant els partits de futbol, i uns quants joves amb molta voluntat i menys recursos. Vint-i-cinc anys després tenim una festa amb més de 180 actes durant 9 dies, dels quals prop d'una setantena són organitzats per la colla dels Blaus.
Els primers anys, la dinàmica de la colla va fer aparèixer importants elements de la cultura popular i tradicional: el Correfoc, el Ball de Bastons i un primer intent de colla castellera van sorgir de la nostra colla. Un moment important per entendre la dinàmica de la colla dels Blaus esdevé pels voltants del desè aniversari: la colla era ja tant gran que es feia inviable continuar organitzant la festa com un sol grup d'amics. La procedència diversa de les persones que configuraven la colla i la disparitat d'idees i projectes dels diferents grups, van aconsellar canviar el model. Ja havia aparegut alguna penya autònoma com “el Garrafón” a l'interior de Blaus, i es va creure que la subdivisió de Blaus en colles de diversa afinitat era la millor manera de consolidar el creixement. Va ser així com es van crear colles dins de Blaus (Fòssils, Garrafón i Gabitos, per exemple) i es van anar a cercar grups per fer colles noves (un exemple en són els posteriors Amics de Ponent o el Club de Rol Menrood).
D'ençà d'aquell moment, Blaus es converteix en una coordinadora de colles, es diversifica la feina i, per tant, augmenta l'efectivitat i la diversitat de totes les seves accions. Des de bon principi, i any rere any, apareixen nous grups de gent que creen noves colles i que organitzen actes nous.
Tan gran és l'èxit de la nova dinàmica, que en els últims cinc anys ha calgut fer una tasca per cohesionar les colles i possibilitar la coneixença entre aquestes a través de centres d'interès comuns i actes conjunts (un exemple d’aquesta tasca de cohesió en són els espectacles que munta l’anomenat “Mesclat de Blaus”).
Actualment, Blaus és un col·lectiu de més de quatre-centes persones dividit en una trentena de colles diferents. Blaus és divers, però cohesionat, i amb una increïble capacitat de treball i creativitat que té l'únic objectiu d'organitzar la meitat de la festa major de Granollers, tot treballant d'aquesta manera per la gent de la seva ciutat.
http://www.blancsiblaus.cat/blaus/web/index.php
dimecres, 11 d’agost del 2010
Sant Esteve a Parets del Vallès
Temple neoromànic de tres naus construït l’any 1946 sobre l’antiga església del segle XIII, de la qual es conserva l’absis amb arcuacions i bandes llombardes. L’església ha estat cremada en dues ocasions: la primera, per les tropes de Felip V, el 1704, i la segona, el juliol de 1936. Acabada la guerra, fou reconstruïda per l’arquitecte Francesc Folguera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)