El 8 de setembre, festa de les marededéus trobades, el Santuari de Queralt s'omple de gent que puja a peu o en cotxe per passar el dia al costat d'una imatge de fusta d'una marededéu que duu una oreneta a les mans.
Els berguedans, segons va escriure Antoni Sansalvador l’any 1916, tenen una espècie de religió pròpia formada per tres pilars fonamentals: el Santuari de Queralt, La Patum i El Pi de les Tres Branques. I cada un d'aquests tres pilars té els seus ritus propis. Si per Corpus és la Patum i al juliol l'aplec al Pi, cada 8 de setembre, els berguedans acompleixen amb un ritus ancestral: l'anada a peu o en cotxe fins al Santuari de Queralt.
La Gala de Queralt es celebra sempre el 8 de setembre, dia de festa local a Berga. És la festa més gran d'entre les que durant l'any tenen lloc en aquest Santuari situat a 1.200 metres d'alçada. Les celebracions comencen dies abans, des del 31 d'agost, quan cada tarda es celebra la Novena. El dia 7 de setembre, es fa la vetlla de la imatge i es fa un recital i concert de música.
L'acte central i més important té lloc el 8 de setembre, dia de les Maresdedéu trobades, quan una gentada procedent de tot el Berguedà puja en romeria fins al Santuari per participar dels actes rituals de la jornada. L'acte principal consisteix en anar a veure la imatge de la Mare de Déu, que aquest dia és engalanada per a l'ocasió. Molts aprofiten aquesta celebració per llevar-se ben d'hora i gaudir del dia per tal de fer una excursió per la Serra de Queralt. Al matí hi ha missa a la cova i al migdia el Santuari acull una segona missa, més solemne, que acaba amb el cant de l'Himne de la Coronació. Durant tot el dia es ballen sardanes i es fa el lliurament dels premis Orenetes, que distingeixen diverses persones.
La Gala és organitzada i finançada pels capitans, una tradició que es remunta al segle XVI i es manté molt arrelada.
La muntanya, el santuari i la marededéu
El Santuari de Queralt és al capdamunt de la Serra de Queralt, un massís que fa de capçalera a la ciutat de Berga i que s'alça 1200 metres del nivell del mar. El Santuari, que segons alguns havia estat antigament el castell de Guillem de Berguedà, acull la cova on la tradició explica que fou trobada la imatge, una església del segle XVIII i un antic edifici que serveix per acollir als visitants.
El Santuari alberga tot l'any una imatge de la Marededéu de Queralt, una talla de fusta que representa a Maria, la mare de déu, la deessa Mare, asseguda amb el seu fill damunt un genoll. A la mà dreta la Marededéu duu una oreneta, ocell símbol de Queralt, mentre que sota el peu esquerre hi ha un estrany animal ajaçat. Per la seva banda, el nen duu un llibre entre les mans i té el braç aixecat.
Segons la tradició la imatge de la marededéu fou trobada per un bou al peu d'un cirerer florit fora de temporada. Conta la llegenda que un pastor bover del mas de Vilaformiu reparà un dia que un dels seus bous s'entestava en pujar fins al cim del Castell de Berguedà. En seguir-lo, el pastor veié el bou agenollat davant d'una cova, a l'interior de la qual hi havia una imatge de Maria. El pastor embolicà la imatge amb una manta i se l'endugué a casa seva. L'endemà, però, la imatge havia desaparegut i havia tornat misteriosament a la cova. El pastor repetí l'operació de dur la imatge a casa seva però la imatge sempre tornava a aparèixer a la cova. Aleshores, comprengué que la imatge no volia moure's d'aquella cova. Anys més tard un ric mercader, Francesc Garreta, va sufragar la construcció d'una primera capella a la cova, base i ciment de l'actual Santuari.
Segons la creença popular, aquesta divinitat femenina trobada en una cova al cim de la Serra de Queralt i convertida en marededéu, guareix tots els mals i concedeix la pluja a qui la demana.
www.festes.org/articles.php?id=850
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Berga. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Berga. Mostrar tots els missatges
dimecres, 8 de setembre del 2010
dissabte, 7 d’agost del 2010
Els Nans Nous
Els Nans Nous són quatre figures diferents que representen dues parelles, una de jove i l’altra de vella, que ballen als acords d’una airosa i juganera melodia que és, possiblement, la més popular i divulgada de les músiques de la Patum. Son la darrera comparsa introduïda a la Patum.
El 1890 l’Ajuntament de Berga els adquirí per substituir els Nans Vells que es trobaven en molt mal estat. A diferencia dels Nans Vells aquests son de cartró pedra.
A partir del 1892 les dues colles de Nans berguedans actuaren conjuntament a la Patum fins al 1907. L’any següent, els Nans Nous foren arraconats a causa del seu mal estat de conservació i deixaren d’actuar durant una dècada. El 1919, per voluntat popular, es tornaren a reincorporar a la representació.
El 1890 l’Ajuntament de Berga els adquirí per substituir els Nans Vells que es trobaven en molt mal estat. A diferencia dels Nans Vells aquests son de cartró pedra.
A partir del 1892 les dues colles de Nans berguedans actuaren conjuntament a la Patum fins al 1907. L’any següent, els Nans Nous foren arraconats a causa del seu mal estat de conservació i deixaren d’actuar durant una dècada. El 1919, per voluntat popular, es tornaren a reincorporar a la representació.
divendres, 6 d’agost del 2010
Els Gegants
A la primera passada, Tabaler i Tabal junt amb els quatre Gegants recorren els mateixos carrers per donar el tret de sortida a les festes i convidar la població a participar-hi.
Els Gegants que participen en la Patum són dues parelles; coneguts popularment com els Nous i els Vells. Es tracta de quatre figures de quatre metres d’alçada i cent quilos de pes cada una, que van vestits de sarraïns i que executen una airosa dansa a temps de vals. La primera referencia a aquests es remunta a l'any 1472. Després d’aquest element precursor dels Gegants a Berga, la següent notícia documental que cita explícitament un gegant data de l’any 1695, tot i que l’aparició dels Gegants de cartró pedra a la Patum ha de ser un xic anterior, entre els anys 1662 i 1694, període del qual no s’ha conservat la documentació municipal. L'any 1704, aquests gegants patiren una reparació important (canvi de vestits, restauració dels cossos i els braços del gegant, pintura de les mans i les cares, etc.), cosa que corrobora que no podien tenir només nou anys. Aquests gegants es conservaren fins l’any 1867, quan foren retirats a causa del seu mal estat i de l’enorme pes que tenien.
L’any anterior, el 1866, s’incorporaren a la Patum els actuals Gegants Vells. Malgrat que actualment van vestits de nobles sarraïns, en estrenar-se no hi anaven pas: Els vestits sarraïns s'incorporaren l'any 1876. L’any 1891, l’Ajuntament va decidir ampliar la comparsa amb els actuals Gegants Nous, figures adquirides a la casa La Perfección de Barcelona i que al llarg dels anys han obtingut diversos guardons per la seva bellesa.
Els cossos del Gegants són fets amb llistons de fusta recoberts de roba encolada i guix, cosa que els atorga una resistència extraordinària. Les mans i les cares són de cartró gruixut recobert d’una fina capa de guix. El cavallet on es posa el geganter és de ferro.
ca.wikipedia.org/wiki/Patum_de_Berga
www.youtube.com/watch?v=AV0FDEvWg2c
Els Gegants que participen en la Patum són dues parelles; coneguts popularment com els Nous i els Vells. Es tracta de quatre figures de quatre metres d’alçada i cent quilos de pes cada una, que van vestits de sarraïns i que executen una airosa dansa a temps de vals. La primera referencia a aquests es remunta a l'any 1472. Després d’aquest element precursor dels Gegants a Berga, la següent notícia documental que cita explícitament un gegant data de l’any 1695, tot i que l’aparició dels Gegants de cartró pedra a la Patum ha de ser un xic anterior, entre els anys 1662 i 1694, període del qual no s’ha conservat la documentació municipal. L'any 1704, aquests gegants patiren una reparació important (canvi de vestits, restauració dels cossos i els braços del gegant, pintura de les mans i les cares, etc.), cosa que corrobora que no podien tenir només nou anys. Aquests gegants es conservaren fins l’any 1867, quan foren retirats a causa del seu mal estat i de l’enorme pes que tenien.
L’any anterior, el 1866, s’incorporaren a la Patum els actuals Gegants Vells. Malgrat que actualment van vestits de nobles sarraïns, en estrenar-se no hi anaven pas: Els vestits sarraïns s'incorporaren l'any 1876. L’any 1891, l’Ajuntament va decidir ampliar la comparsa amb els actuals Gegants Nous, figures adquirides a la casa La Perfección de Barcelona i que al llarg dels anys han obtingut diversos guardons per la seva bellesa.
Els cossos del Gegants són fets amb llistons de fusta recoberts de roba encolada i guix, cosa que els atorga una resistència extraordinària. Les mans i les cares són de cartró gruixut recobert d’una fina capa de guix. El cavallet on es posa el geganter és de ferro.
ca.wikipedia.org/wiki/Patum_de_Berga
www.youtube.com/watch?v=AV0FDEvWg2c
dijous, 5 d’agost del 2010
Salt de Plens
L'altre quadre derivat del ball de diables. El nom de ple prové del fet que els diables van plens de foc. EL salt de Plens només té lloc a la nit, al segon i quart salt de les comparses; S’apaguen els llums de la plaça i, saltant als acords d’una música, s’encenen els mil fuets que duen els cent Plens que participen en l’espectacle: la plaça de Sant Pere sembla convertir-se en un autèntic mar d'espurnes.
les carotes o màscares dels Plens (iguals a les de les maces) s’elaboren sobre un motlle de fusta col·locant-hi retalls de roba encolada. Quan aquests són secs, la màscara adquireix una gran resistència que li permet suportar el tro dels coets. Malgrat que la tècnica s’ha anat perfeccionant amb els anys per tal de fer-les més consistents, la seva forma continua essent l’original, mantinguda amb tota seguretat des de finals del segle XIV.
ca.wikipedia.org/wiki/Patum_de_Berga
les carotes o màscares dels Plens (iguals a les de les maces) s’elaboren sobre un motlle de fusta col·locant-hi retalls de roba encolada. Quan aquests són secs, la màscara adquireix una gran resistència que li permet suportar el tro dels coets. Malgrat que la tècnica s’ha anat perfeccionant amb els anys per tal de fer-les més consistents, la seva forma continua essent l’original, mantinguda amb tota seguretat des de finals del segle XIV.
ca.wikipedia.org/wiki/Patum_de_Berga
El Tabaler
El Tabal és un tambor de grans dimensions i 18 quilos de pes, format per una carcassa circular de fusta que està tapada pels seus dos extrems amb pell de cabra, essent tocat pel Tabaler. És un dels elements originaris de la Patum, documentat des del 1626. El Tabal és l’únic element de la Patum que participa en tots i cadascun dels actes de la festa. El Tabal presideix des d’un lloc d’honor les representacions de la Patum a la plaça de Sant Pere el dia de Corpus i el diumenge següent.
Com ja hem comentat el Tabal és considerat un dels elements originaris de la patum, documentat des del 1626. Es té noticia que el tabal fou renovat l'any 1726 per ordre de l'Ajuntament, i es considera que el tabal actual es segurament aquest. Malgrat aquesta reconstrucció de 1726, però, la seva forma i estil són molt més remots. El més interessant d’aquest element és el manteniment de la forma de tensors originals, mitjançant cordes, que permeten regular-ne el so i que donen a l’instrument un caràcter poc evolucionat. Les pells s’han de canviar amb relativa freqüència, però tot i l’alt cost que tenen es manté la tradició d’utilitzar pells de cabra, rebutjant qualsevol material sintètic.
Com ja hem comentat el Tabal és considerat un dels elements originaris de la patum, documentat des del 1626. Es té noticia que el tabal fou renovat l'any 1726 per ordre de l'Ajuntament, i es considera que el tabal actual es segurament aquest. Malgrat aquesta reconstrucció de 1726, però, la seva forma i estil són molt més remots. El més interessant d’aquest element és el manteniment de la forma de tensors originals, mitjançant cordes, que permeten regular-ne el so i que donen a l’instrument un caràcter poc evolucionat. Les pells s’han de canviar amb relativa freqüència, però tot i l’alt cost que tenen es manté la tradició d’utilitzar pells de cabra, rebutjant qualsevol material sintètic.
dimecres, 4 d’agost del 2010
L’Àliga
L’Àliga de la Patum és una bèstia, de cartró pedra i fusta, que representa un ocell d’aquesta espècie; de grans dimensions, amb el cap cenyit per una corona comtal, amb les ales plegades i el bec obert. En el bec porta branques de llorer, olivera i clavells. Aquesta figura executa el ball amb més valor coreogràfic i musical de tota la Patum. Data del 1756 i fou construïda per el fuster local Ramon Roca.
L’Àliga simbolitza el poder, la dignitat, la pau i la justícia, motiu pel qual antigament ocupava una posició preeminent i gaudia d’un seguit de privilegis impensables en els altres entremesos. Li era permès de ballar al presbiteri de l’església i, moltes vegades, figurava a la Processó immediatament davant la custòdia.
El cos de l'Àliga és com un trencaclosques, amb llistons de fusta de diversos gruixos i mides disposats de tal manera que en conformen l’estructura o esquelet. A sobre, capes de roba de sac i guix li acaben de donar forma i petites peces d’aquesta roba convenientment enguixada li formen les escates. Es tracta d’una peça construïda amb la tècnica i l’estil típics de la seva època (1756) i actualment és l’Àliga més antiga que es conserva a Catalunya.
L’Àliga simbolitza el poder, la dignitat, la pau i la justícia, motiu pel qual antigament ocupava una posició preeminent i gaudia d’un seguit de privilegis impensables en els altres entremesos. Li era permès de ballar al presbiteri de l’església i, moltes vegades, figurava a la Processó immediatament davant la custòdia.
El cos de l'Àliga és com un trencaclosques, amb llistons de fusta de diversos gruixos i mides disposats de tal manera que en conformen l’estructura o esquelet. A sobre, capes de roba de sac i guix li acaben de donar forma i petites peces d’aquesta roba convenientment enguixada li formen les escates. Es tracta d’una peça construïda amb la tècnica i l’estil típics de la seva època (1756) i actualment és l’Àliga més antiga que es conserva a Catalunya.
dimarts, 3 d’agost del 2010
Guites
Les Guites són dues bèsties amb cos de mula, coll de girafa (en alguns documents berguedans de finals del segle XIX surt citada com a tal) i un cap semblant al d’un drac. a la Patum actuen dues Guites, la Grossa i la Xica (o la Boja), que persegueixen, amb tres fuets encesos a la boca, el públic que participa en la festa. Un grup de persones es carreguen les Guites a les espatlles mentre una persona, al davant, fa de guia i una altra, a l’interior, aguanta el cap al capdamunt d’un coll que, en el cas de la Guita Grossa, arriba a superar els quatre metres d’alçada. Originàriament tant sols hi havia la guita Grossa, la boja fou incorporada a la festa el 1890.
L'estructura de les Guites és molt simple. El cos, que té forma de vaixell invertit, està construït amb cèrcols de fusta. El coll és una simple barra de ferro, d’uns quatre metres la de la Guita Grossa i d’uns dos la de la Guita Xica.
El cap és, sens dubte, l’element que presenta més interès. El de la Guita Xica és fet de guix, roba i altres elements, i és anterior al 1890. El de la Guita Grossa, en canvi, és una veritable obra d’art. Amb clares influències gòtiques (sembla una gàrgola d’aquest estil), podria datar-se a finals del segle XIV i ha actuat ininterrompudament d’ençà del 1626 com a mínim. És una testa grossa i pesada (més de vint quilos), construïda amb materials diversos, que presenta la particularitat de moure els ulls quan el portador mou la barra.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Patum_de_Berga
http://www.youtube.com/watch?v=Gw4x41wF3qo&feature=related
L'estructura de les Guites és molt simple. El cos, que té forma de vaixell invertit, està construït amb cèrcols de fusta. El coll és una simple barra de ferro, d’uns quatre metres la de la Guita Grossa i d’uns dos la de la Guita Xica.
El cap és, sens dubte, l’element que presenta més interès. El de la Guita Xica és fet de guix, roba i altres elements, i és anterior al 1890. El de la Guita Grossa, en canvi, és una veritable obra d’art. Amb clares influències gòtiques (sembla una gàrgola d’aquest estil), podria datar-se a finals del segle XIV i ha actuat ininterrompudament d’ençà del 1626 com a mínim. És una testa grossa i pesada (més de vint quilos), construïda amb materials diversos, que presenta la particularitat de moure els ulls quan el portador mou la barra.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Patum_de_Berga
http://www.youtube.com/watch?v=Gw4x41wF3qo&feature=related
Les Maces i Àngels
Un dels quadres representatius que s'esdevingueren del ball de diables a principis del segle XX. El salt de Maces presenta dues composicions tot depenent si presenciem la patum de lluïment o la patum complerta. El nom de Maces, es dona als diables pels estris que porten: les maces son un pal de més de dos metres d’alçada al capdamunt del qual hi ha una caixa rodona de fusta i pell i que son rematats amb un coet (o fuet). Els dimonis van abillats amb vestits verds i vermells i amb la cara tapada per una màscara. A la patum de lluïment el salt es format per vuit diables i que s’entrecreuen a partir de dos grups oposats de quatre diables cadascun. Entremig, Sant Miquel i un altre àngel van creuant-se amb els diables fins que, en petar els fuets d’aquests, els maten amb la llança i l’espasa. A la nit, La Patum complerta,en canvi, només actuen quatre diables, sense el vestit tradicional ni la màscara i també sense música, ja que evolucionen únicament al so del Tabal.
Les Maces són quatre estris compostos per un pal de fusta de més de dos metres d’alçada que està rematat per una caixa circular de fusta blegada amb els dos costats tapats amb pell. Tot i que foren reconstruïdes a primers del segle XX, les Maces també han conservat la forma, la tècnica i l’estil antics. En primer lloc, pel manteniment de la pell (de cabra), en comptes de productes sintètics, i on hi son pintades representacions diabòliques. En segon lloc, per la conservació al seu interior de pedres que, en fregar contra la pell i la fusta, produeixen un so inconfusible.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Patum_de_Berga
http://www.youtube.com/watch?v=G9a77EZLqw8&feature=related
Les Maces són quatre estris compostos per un pal de fusta de més de dos metres d’alçada que està rematat per una caixa circular de fusta blegada amb els dos costats tapats amb pell. Tot i que foren reconstruïdes a primers del segle XX, les Maces també han conservat la forma, la tècnica i l’estil antics. En primer lloc, pel manteniment de la pell (de cabra), en comptes de productes sintètics, i on hi son pintades representacions diabòliques. En segon lloc, per la conservació al seu interior de pedres que, en fregar contra la pell i la fusta, produeixen un so inconfusible.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Patum_de_Berga
http://www.youtube.com/watch?v=G9a77EZLqw8&feature=related
dilluns, 2 d’agost del 2010
Turcs i Cavallets
Aquesta comparsa està formada per vuit persones, quatre a peu, abillats a semblança morisca, i quatre que simulen anar muntats damunt d’uns cavalls de cartró pedra, i que representen cavallers cristians. Després d’una desfilada conjunta que inicia la dansa, els dos bàndols agafen camins diferents, dibuixant dos semicercles oposats mentre escenifiquen una batalla que acaba, després de cinc envestides, amb la victòria dels Cavallets. La primera referència coneguda sobre els Turcs i Cavallets de La Patum data del 1628.
Els Cavallets actuals foren construïts l’any 1890 en cartró pedra, tècnica revolucionaria en aquell temps. Es tracta de quatre cavalls de cartró, reforçats per una estructura de fusta, que mantenen la forma, l’estil i la tècnica típics de l’època.
Fins el 1889 la forma dels Cavallets era molt més simple, ingènua i rudimentària del que és actualment. La gropa del cavall era simulada per un cèrcol cobert de roba que tapava les cames del suposat genet. Un diminut cap de fusta al davant i una nina al darrere, al·ludint al tribut llegendari de les cent donzelles, eren tots els complements dels gairebé antediluvians cavalls. Avui es conserva el cap d’un d’aquests antics Cavallets al Museu Municipal de la ciutat.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Patum_de_Berga
http://www.youtube.com/watch?v=iJnCHkUINEU
Els Cavallets actuals foren construïts l’any 1890 en cartró pedra, tècnica revolucionaria en aquell temps. Es tracta de quatre cavalls de cartró, reforçats per una estructura de fusta, que mantenen la forma, l’estil i la tècnica típics de l’època.
Fins el 1889 la forma dels Cavallets era molt més simple, ingènua i rudimentària del que és actualment. La gropa del cavall era simulada per un cèrcol cobert de roba que tapava les cames del suposat genet. Un diminut cap de fusta al davant i una nina al darrere, al·ludint al tribut llegendari de les cent donzelles, eren tots els complements dels gairebé antediluvians cavalls. Avui es conserva el cap d’un d’aquests antics Cavallets al Museu Municipal de la ciutat.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Patum_de_Berga
http://www.youtube.com/watch?v=iJnCHkUINEU
dijous, 29 de juliol del 2010
Plaça de Sant Pere de Berga
La plaça és d’origen medieval i té el nom de l’antiga església romànica de Sant Pere de Caors. També és coneguda com a plaça Cremada, ja que el segle XVII els hugonots francesos, quan van assaltar el castell i la vila, la van cremar. Els dies de Corpus es converteix amb l’escenari principal de la festa de la Patum. Va ser remodelada l’any 1993. Destaquen dos edificis: l’edifici de l’ajuntament i l’església de Santa Eulàlia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)