Claustre de la Catedral de la Seu d'Urgell

Claustre de la Catedral de la Seu d'Urgell
Cargado originalmente por [[ V€g@$ ]]

La catedral de la Seu d'Urgell, anomenada Catedral de Santa Maria d'Urgell o Catedral d'Urgell, és una catedral que es troba a la ciutat de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), seu del Bisbat d'Urgell. Aquest temple és el principal de la diòcesi i està dedicat a Santa Maria. Actualment és l'única catedral romànica de Catalunya ja que la Seu Vella de Lleida, un altre temple catedralici romànic, va deixar de ser la catedral del Bisbat de Lleida. La Catedral d'Urgell és considerada un exemplar únic dins el romànic català per les seves característiques italianitzants, altament visibles en l'ornamenta de la façana.

El temple data del segle XII i està presidit per la Mare de Déu d'Urgell, patrona de la ciutat. Aquesta talla policromada del segle XIII, situada dins l'absidiola de l'altar major, és d'estil romànic i va ser restaurada el 1922. Sovint és anomenada Mare de Déu d'Andorra perquè segons la tradició havia estat amagada a Andorra durant la invasió sarraïna.

Cal esmentar que la ciutat on es troba la catedral deu el seu nom actual a ser la seu del Bisbat d'Urgell i acollir la catedral. Aquesta és la tercera catedral construïda a la diòcesi i la segona erigida al mateix emplaçament, tot i que la primera de les tres ja fou erigida a la plana on al voltant nasqué un nou barri anomenat en llatí vicus Sedes Urgelli, és a dir barri de la Seu d'Urgell, entenent seu com a càtedra o tron d'un bisbe que exerceix una jurisdicció, església catedral i capital d'una diòcesi.

Sant Victor de Fígols

Sant Victor de Fígols
Cargado originalmente por [[ V€g@$ ]]

Les notícies més antigues de l'existència d'una església dedicada a sant Víctor al terme de Fígols daten de l'any 1030. A partir d'aquest moment, les mencions es fan cada vegada més freqüents, sempre en relació amb la veïna col.legiata de Santa Maria d'Organyà. Originàriament, l'església de Sant Víctor responia a una estructura simple, de nau única coberta amb volta de canó i capçalera amb absis semicircular, la obertura posterior de dues capelles laterals li atorguen la característica planta cruciforme que contemplem en l'actualitat. El temple va ser erigit en el primer terç del segle XII, conservant el característic llenguatge decoratiu llombard en un edifici de concepció ja madura dins del romànic. Segles després, el 1834, el temple va ser protagonista d'una de les primeres accions militars de la Primera Guerra Carlina a la comarca de l'Alt Urgell, amb l'incendi provocat per les partides carlines, que va acabar amb la vida d'uns vint soldats liberals refugiats a seu interior.